Davant del títol d’aquest article segurament us heu preguntat si la paraula “fi” que s’hi inclou es refereix al fet que “ChatGPT” suposa el final, la fi de l’educació. Certament, des d’una certa visió, podríem interpretar que l’educació, tal com la coneixíem, ha desaparegut. Però, tot i fent servir aquest joc de paraules, no es refereix a això. En aquest cas, la paraula “fi” apel·la a la seva accepció emparentada amb la idea d’objectiu, destí, el fi.
El sant de Loiola va dir que abans de començar a pregar —i per extensió, abans de fer qualsevol cosa important— cal advertir “a on anem i a fer-hi què” (Exercicis, 206). Resulta una proposta aparentment senzilla que comporta una resposta tòpica. Amb tot, un plantejament així sembla que brilla per la seva absència en els temps que ens toca viure, en els quals l’educació s’enfronta a nombrosos desafiaments i canvis constants que l’afecten en la direcció i propòsit. Els que ens dediquem a l’educació ens veiem subjectes a canvis legislatius constants en un context cultural i social no exempt de vaivens en una infinitat d’ordres que, ineludiblement, ens influeixen en la tasca educativa.
En aquest context, doncs, si se’ns tira “a sobre” l’anomenada intel·ligència artificial —sistema de gestió i producció de dades, més aviat—, representada singularment pel ChatGPT, què podem esperar? Subjauen dos riscos per damunt d’altres: d’una banda, el d’inacció que pogués comportar quedar-nos fora del camp de joc. Deixar d’aportar idees interessants i situar-nos al marge de les demandes de l’exigent món en el qual ens desenvolupem; i de l’altra, el de ficar-nos de ple a navegar sense ordre ni concert cap a un destí sense rumb, caminant a cop de decret, innovant, però moguts per la moda més candent o canviant arbitràriament la direcció del timó segons les exigències de les professions del futur que, per cert, ni tan sols sabem quines seran.
I què oferim, doncs, els catòlics? Què oferirà l’educació catòlica? Proposo prendre el referent del plantejament ignasià per, dins del marge que m’atorguen aquestes línies, proposar sintèticament el que, des del meu punt de vista, són fars de luminescència educativa: on anem? Sembla que tenim pistes clares. Cap a un món canviant i influït per la tecnologia. A fer-hi què? Com a catòlics, també ho hauríem de tenir clar. A transmetre el missatge esperançat —i estable!— de Jesús, segons l’antropologia humana que dona orientació vital, més necessària que mai. Innovant, però de la mà del Magisteri —que és saviesa contrastada de l’Església— i bevent, des de la pregària, de l’exemple, l’audàcia i intercessió dels sants. Si procedim així, vindran bones idees i no hi haurà ChatGPT que se’ns resisteixi. Tenim el millor equip.
