Els pobles andalusos celebren la Fira del Llibre amb un encant especial. A Hinojosa del Duque, poble del nord de la província de Còrdova, cada any, a la plaça, es donen cita tres “temples”: el “temple de Déu”, a la parròquia de Sant Joan Baptista, el “temple del poble”, a l’edifici de l’Ajuntament, i el “temple de la cultura”, als estands que es col·loquen amb motiu de la Fira del Llibre. Tres temples que, un cop l’any, s’abracen entre ells, en un fort simbolisme del que ha de ser la convivència i el desenvolupament als nostres municipis.
Enguany, Juan José Primo Jurado, doctor en Història, i un servidor, hem presentat el llibre Reflejos de Hinojosa del Duque en periódicos y revistas, fent-nos ressò de les notícies d’Hinojosa als diferents mitjans. En les meves paraules, vaig evocar dues frases d’una cançó de Fito & Fitipaldi: “Sé que no puedo dormir / porque siempre estoy soñando“, per subratllar que l’època postmoderna ha anat desterrant paraules importants com “somiar”, “ideals», “il·lusions”, “compromisos”… per implantar la “reina de la comunicació”. I vaig exposar les tres classes de comunicació: la personal, visual i propera; la social, a través dels mitjans, i la religiosa o espiritual. Aquesta comunicació és potser la més fàcil de totes. Déu sempre rep, escolta les 24 hores del dia i respon conforme al rellotge dels seus temps, però respon bé a través dels seus “missatgers” o a través del petit “altaveu” de les consciències lliures.
El llibre presentat volia mostrar la importància de comunicar el millor dels nostres pobles: el seu patrimoni historicoartístic i, sobretot, els seus valors i costums ancestrals, que refulgeixen i il·luminen les hores tenebroses de la història.
