Al sud del planeta milers de persones moren cada dia perquè no tenen res amb què alimentar-se, mentre que la capacitat productiva global pot alimentar gairebé el doble d’habitants del nostre món.

Avui existeixen 59 conflictes armats en els quals moren milers d’innocents, mentre que alguns països, entre ells Espanya, engreixen les arques de l’Estat amb la venda d’armes.

A casa nostra es multipliquen les persones que s’inclouen entre els pobres en les estadístiques, perquè han perdut la feina i l’habitatge. Cada vegada són més els qui necessiten els menjadors solidaris per poder fer un àpat calent al dia, mentre que les segones residències de luxe augmenten i la despesa en aliments de luxe s’ha disparat.

Jesús de Natzaret és un profeta de la denúncia de la injustícia. Durant la seva vida va viure donant exemple d’austeritat i de crítica envers els poders fàctics del seu temps. No callava mai a l’hora de denunciar els poderosos, ja fossin polítics o religiosos, si el seu comportament no era la defensa dels més febles i fràgils de la societat.

Calen moltes veus des de l’Església jeràrquica i des del poble de Déu que denuncien la injustícia d’aquells governants o polítics que justifiquen l’injustificable. Cal dir ben fort i alt que els partits xenòfobs i feixistes que han aparegut en els països de la vella Europa els últims anys no tenen res a veure amb Jesús de Natzaret.

I sobretot, és necessària l’esperança de Déu que confia plenament en nosaltres perquè revertim les situacions injustes, perquè fidels a la seva persona no ens cansem mai de lluitar pacíficament per assolir la justícia.

No podem oblidar que Déu ens té com a col·laboradors seus en la instauració del seu Regne a la terra (1Co 3,9); compta amb nosaltres per ajudar-lo a ser portadors de Vida des de sempre.

El cicle litúrgic ens recorda que estem en temps pasqual. M’agradaria que el veiéssim com una nova possibilitat de començament, un reiniciar-nos en l’enamorament pel Crist que ens portés a ser seguidors compromesos del Crucificat.