No sé si estareu d’acord amb mi, però els que ens dediquem a ser mestres ens sentim, sovint, atrapats en tasques que els governs fan entrar a les aules enmig de la frenètica activitat curricular i extraescolar, sabedors com són de la seva efectivitat real si ens les encomanen: recordem l’època dels glopeigs de fluor per a la salut dental, i avui la vacunació obligatòria, l’educació vial, l’educació financera i altres projectes que portant-los a les escoles garanteixen l’èxit necessari per tal que la societat avanci cap a un benestar generalitzat sense distincions d’estudis, economia, cultura o religió de les famílies, elements que desvirtuarien l’objectiu d’universalitat. Fins aquí molt bé, ja que mestres i professors estem sempre disposats a atendre el que se’ns demana per preparar la societat del futur de la millor manera possible.
Ara bé, coincidint amb la Pasqua, regal d’amor en majúscula, em venen al cap projectes que, més enllà de garantir una bona salut i seguretat personal d’infants i joves per enfrontar-se a la vida, aporten un dels valors imprescindibles perquè ho facin de la millor manera possible: l’amor.
Un d’aquests projectes és l’aprenentatge-servei, proposta educativa amb què l’alumnat aprèn fent un servei a la comunitat. Fa anys que el Departament d’Educació emmarcà aquest projecte en el currículum de secundària obligatòria, però si l’escola el converteix en un dels seus eixos transversals esdevé la gran oportunitat d’educar la mirada atenta d’infants i joves al món que ens envolta, empatitzant amb les necessitats de persones i situacions que requereixen d’una intervenció voluntària per millorar les seves oportunitats.
És llavors quan, passejant per aules i passadissos de l’escola, et trobes amb alumnes d’edats diferents que, barrejats, llegeixen junts ajudant-se a millorar dicció i comprensió; alumnes grans jugant a escacs amb els petits, compartint activitats de lògica, assajant obres de teatre o fent panellets, i els grans ho fan, molt sovint, aparcant el seu propi temps d’esbarjo.
Amb tot, es respira un clima d’alegria serena perquè, lluny de ser moments caòtics de xivarri, els infants i joves es parlen amb dolcesa, amb els ulls encesos d’admiració i complicitat mútua que fa que es redueixin al mínim les incidències de convivència en el dia a dia. I encara més impagable és veure els alumnes de Secundària sortint de l’escola per anar a la residència d’avis del barri, als quals, amb tendresa, acompanyen per compartir jocs, converses, manualitats i tallers de memòria.
Una riquesa d’intercanvi generacional que deixa en els adolescents una empremta difícil d’esborrar en forma de felicitat, paciència, compassió, saber escoltar, descentrar prioritats i estimar sense condicions, prenent consciència que tot allò que viuen avui a l’escola està transcendint en un veritable aprenentatge que millorarà la seva vida i la dels altres. En definitiva, els queda l’empremta d’aprendre a viure la Pasqua de Resurrecció tots els dies de l’any.
