La primavera llueix amb força a les ciutats i pobles andalusos. Especialment a Còrdova, que cada any organitza la Festa dels patis, sembrant la bellesa a tota la ciutat. Té una vessant doble: l’arquitectònica, el pati de la casa en ell mateix, que com que està inclosa al centre històric és Patrimoni de la Humanitat des del 1994, i la festiva, que va ser inclosa a la llista de Patrimoni Cultural Immaterial per la Unesco el 2012. La festa té una tradició popular des de la segona meitat del segle XIX, a la qual es va donar format institucional amb un concurs instituït per l’Ajuntament el 1921.

Amb les aportacions naturals, els períodes romà (la domus), àrab i cristià, la “casa cordovesa” s’ha anat enriquint amb la història. Les cases principals de la noblesa cordovesa (sòbria per fora, exuberant per dins), els convents i els cases benestants que ens han arribat presenten un mateix tipus constructiu que s’adapta a la perfecció a aquest clima d’hiverns relativament suaus i estius abrasadors.

L’historiador cordovès Juan José Primo Jurado, director de l’Institut Andalús del Patrimoni Històric, ens ha ofert una conferència interessant, organitzada pel Cercle Cultural Averroes, detallant la història i les característiques principals dels patis. No es tractava d’edificis dividits en apartaments amb poca llum i ventilació, sinó d’espais oberts als veïns, on es vivia en família com en els pobles antics.

Ara, al llarg de la primera quinzena de maig, el concurs de patis posa una nota de color a la capital cordovesa i esdevé un missatge etern per a les noves generacions: la convivència; el benestar en el servei a tothom; un esperit fort de família que es desenvolupava en l’ajuda de tots per a tothom qui gaudia del seu pati.