Sentir-nos germans, fills del mateix Pare, és signe de comunió i de pau. El papa Francesc ens encoratja a sentir-nos germans de tothom en la seva encíclica Fratelli tutti, del 3 d’octubre del 2020. També el bon Papa sant Joan XXIII ens demanava viure la fraternitat com a gràcia de Déu en l’anomenat Discurs de la lluna, que va adreçar als fidels reunits a la plaça de Sant Pere del Vaticà, la nit de la inauguració del Concili Vaticà II, l’11 d’octubre del 1962.

Entre els diaques hi ha una fraternitat peculiar, que s’ha de fomentar en la participació comuna en la pregària, trobades formatives i recessos, així com en l’exercici de la pròpia missió, encomanada pel bisbe. Essent els diaques els promotors del servei en les comunitats, també a ells correspon fomentar la fraternitat entre els seus membres, per anar construint una Església unida per llaços de comunió fraterna. L’Església ha de ser exponent de comunió i de servei. 

L’Església ha de ser exponent de comunió i de servei

El Directori per al ministeri i la vida dels diaques permanents, elaborat per les Congregacions per a l’Educació catòlica i per al Clergat, el 1998, diu en relació amb la fraternitat, en el n. 6: «Els diaques, en virtut de l’orde rebut, estan units entre si per la fraternitat sacramental. Tots ells actuen per la mateixa causa, l’edificació del Cos de Crist, sota l’autoritat del bisbe, en comunió amb el Summe Pontífex.» I afegeix: «Els encontres entre diaques permanents poden ser un punt de referència també per als candidats a l’ordenació diaconal.»

En el cas dels diaques casats, la fraternitat ha de ser conreada no només entre els diaques, sinó també entre els diaques i llurs esposes. Els bisbes i els delegats del bisbe per a la formació dels candidats i dels diaques haurien de fer el possible per fomentar els encontres entre els candidats i els diaques amb les seves esposes. Entre tots ells i amb els preveres, els formadors del diaconat i el bisbe hi ha d’haver un esperit de comunió fraterna.