La majoria de famílies i docents que mostren una certa inquietud o interès pel tema de les pantalles durant la infància acostumen a formular-me dues preguntes: Quanta estona és adequada? A partir de quina edat podem deixar…?
Aquestes preguntes no es poden respondre, perquè cal molta informació prèvia. Són les preguntes que busquen respostes ràpides i fàcils: “Deu minuts a partir dels 3 anys.” Però tots sabem que no serveixen de res. Fer-se les preguntes correctes és molt important. Ho explico amb una analogia.
Imaginem-nos que en els nostres temps els infants, nens i adolescents fossin contínuament incitats a fer piscina (esports en equip, natació individual, jocs d’aigua, activitats educatives, curses, activitats lliures, organitzades…) i la majoria d’ells estiguessin més i més hores de la seva vida i cada vegada més aviat dins de piscines. La pregunta més absurda seria: “Però les piscines són bones o dolentes?” Tampoc serviria de gaire, amb la gran diversitat d’activitats possibles, preguntar-se per quanta estona o a partir de quina edat és adequat estar a la piscina.
Les respostes més orientadores són les que filen prim, les que aporten informació, per exemple, de les activitats que s’hi poden fer, i l’adequació al desenvolupament de cada infant. Sobre els efectes secundaris dels components de l’aigua de piscina en els òrgans del cos. Sobre la conveniència de conèixer i acompanyar certes activitats dels fills o dels alumnes per part de la família o dels docents, o de fer-ne una de les activitats prioritàries per al gaudi o aprenentatge en família; o del sentit que té fer-ho obligatori en l’àmbit escolar. També seria bo buscar quines recerques científiques hi ha entorn de l’aprenentatge dels esports d’aigua en piscina, si és millor fer-les per descoberta, o de forma guiada…
Tornem a les pantalles: els dispositius digitals no són ni bons ni dolents per a infants, nens i adolescents. Tanmateix, ara ja sabem que:
—Les xarxes socials i els videojocs poden ser fàcilment addictius
—L’ús de pantalles abans dels 3 anys està fermament desaconsellat
—Els nens i nenes no són digitals, ho és la societat on neixen
—Un infant quiet davant d’una pantalla no és un nen tranquil, és un infant sol
—Les pantalles en mans dels adults ens distreuen de mirar les nostres criatures
—La creativitat no s’estimula jugant amb pantalles
—No hi ha adolescents addictes al Word ni a l’Excel ni a les Apps escolars
—L’aprenentatge no només necessita motivació extrínseca
— …
Ara que en sabem més, i que ens amoïnen més les pantalles, fem-nos les preguntes valentes que ens permetin continuar acompanyant el desenvolupament sa de les criatures i educar-les.