Serenament, a la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol de Barcelona, mossèn Ignasi Torrent Portabella s’ha adormit en la pau del Senyor als 76 anys, la vigília de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, ell que havia dedicat tants esforços a Ràdio Estel i Catalunya Cristiana. Cloïa una vida intensa de servei als altres, mogut per un únic desig: “Desitjo seguir la conducta de Jesús, viure lliurat al servei dels altres, treballar per la fraternitat i el perdó reconciliador. Acostumo a predicar en moltes exèquies que tot home o tota dona que busqui la felicitat dels altres, camina ho sàpiga o no, cap a la trobada amb Déu.”
Nascut a Barcelona el 1947, sempre va dir que la seva mare (a qui estigué molt unit) fou la qui li va desvetllar la fe. Juntament amb el seu germà, va estudiar als jesuïtes de Casp i va formar part de la Congregació Mariana, Berchmans. Els diumenges al matí, feien visites a l’Hospital de Sant Joan de Déu, que allotjava nois amb greus problemes físics. Més endavant, va col·laborar impartint classes a infants pobres d’ètnia gitana a la zona de barraques de Montjuïc, al Somorrostro, i a Sant Roc a Badalona.
El 1964 es va matricular en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, una carrera que es va allargar perquè la feia compatible amb el seu compromís social i polític. Després fou comptable a l’Hospital Psiquiàtric de Montserrat de Sant Boi de Llobregat regit per l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.
Pel fet de col·laborar en una revista llibertària fou jutjat i empresonat a la Model, fou alliberat gràcies a l’advocat Agustí de Semir. Retornà a Sant Joan de Déu fins que el 1980 va entrar a la Generalitat de Catalunya i quatre anys després fou nomenat secretari general de l’ICASS, l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. El 1989 en fou nomenat director. El 1996, de la mà del bisbe Joan Carrera va ser nomenat gerent del bisbat de Barcelona, fins que en sortí arran d’una crisi interna de la Cúria. El 2000 va entrar a l’Institut Català de Finances. Havent mort els seus pares, el seu amic Mariano Galve, prevere de Saragossa, el va animar a ser sacerdot. El 2006 va ingressar al Seminari de Barcelona. Fou ordenat prevere el 15 de novembre de 2009 als 62 anys.
Durant la pandèmia va redactar la seva biografia on es fa palesa la seva llarga trajectòria en el món social: la Cooperativa de consum de Pomar, els Amics de la Gent Gran, les fundacions Malalts Mentals de Catalunya, Desenvolupament Comunitari, Pere Tarrés, MUTUAM i Roca i Pi.
Li agradava citar Bertran Rusell quan deia: “Allò que he buscat en el decurs de la meva vida no ho sé expressar, però és el que els místics anomenen amor de Jesucrist.” També deia, citant el cardenal Martini: “més que esglésies plenes somnio cors plens de Déu.” Vicari de Santa Maria de Badalona i administrador de l’agrupació de Sant Francesc d’Assís, Santa Clara de Morera i Sant Crist de Canyet, a la mateixa ciutat, s’ha deixat seduir pels pobres, talment com mossèn Cinto Verdaguer. El seu tarannà missioner (incomprensible per alguns) li ha fet guanyar l’estima de molts. Amb el seu humor desconcertant, sovint predeia que moriria aviat. I finalment s’ha complert el seu vaticini. Que ja contempli el rostre resplendent de Jesucrist.
