Víctor Codina, jesuïta, ha mort aquesta matinada a l’edat de 92 anys. Doctor en Teologia i professor d’aquesta matèria a Sant Cugat i, a partir del 1982, quan s’hi trasllada, a Bolívia, a la Universitat Catòlica de Cochabamba. Codina ha estat un teòleg que s’ha distingit pel fet d’haver baixat de la càtedra i amarar-se de la realitat de les comunitats eclesials de base de Bolívia. Això li va donar saviesa i, alhora, humilitat.

L’agost del 2021 Codina va contraure el Covid i va estar greument malalt, tot i que el va superar. En una jornada de formació a l’ACO, el 3 de desembre passat, sobre la mort, confessava que “en les moltes estones lliures a l’hospital he recorregut la meva vida, la meva família, des de la infància fins al present, diferents llocs, treballs, relacions, estudis, vocació a la Companyia de Jesús, tota la llarga formació, la meva feina com a professor de Teologia, com a encarregat de joves, haver organitzat pisos per als estudiants en barris, el meu recorregut per pisos de Barcelona, l’Hospitalet i Terrassa, l’anada a Bolívia per visitar el meu germà Gabriel sj i després de l’assassinat de Lluís Espinal, la meva missió a Bolívia durant 36 anys: Cochabamba, Oruro, Santa Cruz fins al meu retorn a Barcelona el 2018 per motius familiars”.

L’abril del 2017 en entrevista al nostre setmanari (n. 1960), Codina remarcava la seva passió per l’Esperit: “Hi ha manca de fe en l’Esperit i manca d’esperança. Déu treballa en el món: l’Esperit és de novetat i sempre resulta sorprenent. Tancar-se únicament en les coses que són de fet ens limita moltíssim al pensar en el futur.”

L’amistat amb Espinal

Des del 1971, Codina es relaciona amb Amèrica Llatina i viatja als estius a Bolívia, a Veneçuela i a l’Argentina. A partir del 1980 això fa un tomb amb l’assassinat del seu amic i company el santfruitosenc Lluís Espinal (precisament tres dies abans de matar Óscar Romero) amb qui pràcticament havien fet tota la formació junts.

“L’Espinal era tímid, reservat, profundament religiós, diria místic, també amb una vena poètica, amb una gran sinceritat i capacitat d’autenticitat. Arriba a Bolívia el 1968, precisament l’any de Medellín, i això va fer que tingués una visió molt profètica davant de situacions com ara dictadures i per això el van matar”, recordava Codina en l’entrevista mencionada. “La mort de l’Espinal va ser un dels motius per demanar anar a Bolívia el 1982”, continua.

Les aportacions vitals d’aquesta estada a Bolívia va ser en primer lloc la realitat de la pobresa: “A Amèrica Llatina la pobresa és esclatant.” També li van impressionar “la religiositat, la senzillesa i l’afabilitat de la gent.” Codina destacava el “seu sentit còsmic, tel·lúric, la relació amb la Terra, per tant, l’harmonia amb el món. L’ideal a Bolívia és viure bé enfront del viure sempre millor. Viure bé és una vida digna, en comunió amb les persones, amb la natura i amb Déu.”

El darrer escrit de Codina al nostre setmanari estava dedicat a la violència contra la dona.