Pentecosta és la resposta de l’Esperit Sant a la fidelitat que Déu Pare i Jesucrist han revelat en el misteri pasqual. Déu, que s’ha revelat en Crist, ara, ho fa també gràcies a l’Esperit Sant. De fet, rebre l’Esperit significa participar de l’àmbit de pau espiritual que Déu Pare gràcies al Fill glorificat atorga a la humanitat per mitjà de la nostra creença en la Trinitat. Sí, el misteri de Pentecosta és sagrament de perdó.
Espiritualment parlant, Crist ens perdona els deutes que hem contret envers Déu i el proïsme. De fet, Pentecosta és l’oportunitat d’experimentar la petició del Parenostre: “Rebre el perdó dels nostres deutes (o ofenses)”, però si som recíprocs, si perdonem els deutes que ens infligeixen (o opinem que ens infligeixen).
Pentecosta també és misteri actual i crític: l’Esperit ens forneix de criteris perennes per esdevenir una realitat constructiva i proactiva envers la societat que ens envolta. I tenim un repte antropològic essencial: quin ritme hem de sostenir en el procés de millora (biotecnològica) de la nostra naturalesa creada? Aquí, l’Esperit Sant ens atorga un triple criteri bíblic, moral i interreligiós: discerniment, criteris ecològics i mirada llarga d’abast històric.
De fet, en la Litúrgia de Pentecosta és on precisament trobem la millor definició del motiu pel qual és l’Esperit Sant qui ha de marcar el ritme de retocs antropològics, perquè Ell és el primer fautor i promotor d’una real ecologia integral (interior, ambiental i social). El mateix Esperit que va crear l’univers amb el Pare i el Fill (cf. Gn 1,2) és qui procura la redempció en Crist (cf. Rm 6,4), és qui ens crida a la plenitud de la santedat (cf. Rm 8,14-15). Per això, abans de retocar-nos exteriorment, recordem l’experiència bíblica ecològica de l’Esperit Sant, en l’introit de la missa d’avui: “L’Esperit del Senyor ha omplert tota la terra, i ell, que té l’univers a les mans, entén el llenguatge, al·leluia” (Sv 1,7).
Tot l’univers, i la nostra condició humana en especial, són ressò de l’amor creador de Déu; abans de millorar biotecnològicament el que som, signes de l’amor de Déu, revestits d’una dignitat humano-divina, convé sentir i con-sentir amb l’Esperit de la vida, que sempre vol el nostre bé i la nostra plenitud, respectant el voler de Déu i promovent una dignitat humana justa, caritativa i social. Bona Pentecosta!
