Així s’anomenen els quatre càntics femenins de l’Antic Testament: el càntic de Maria, la germana de Moisès, de Dèbora, d’Anna i de Judit.

Aquests càntics es caracteritzen per “invertir” les categories convencionals del món. Per això adopten el terme de mundus inversus. Són molt interessants perquè ens ofereixen una imatge del món a l’inrevés. Es distancien de l’autoritat dominant dels homes i presenten les dones com a protagonistes exemplars de la història de la salvació. Ja no dominen els valors típicament masculins (la guerra, el poder, la força), sinó que exalten els valors que salvaguarden les dones i que estan a favor de la vida: la debilitat, la tendresa, el diàleg, la bellesa.

Així, Dèbora canta la mort del malvat comandant Sisserà, a mans de Jael, una simple beduïna (Jt 5,24-27). Maria canta el fracàs dels cavalls i dels cavallers, símbols de la força humana (Ex 15,20-21). Anna canta que “L’arc dels valents s’esmicola, mentre els covards s’armen de valor” (1Sa 2,4-8). L’acte heroic de Judit posa fi a la perillosa espiral de violència d’Holofernes (Jdt 16,5-9).

El Magníficat de Santa Maria s’insereix en la tradició de totes aquestes dones il·lustres de l’AT. S’hi expressa la màxima inversió d’aquest món de poder i violència faraònica.

Enmig de les guerres i de les injustícies d’avui podem entreveure que un altre món divers sempre és possible, gràcies als seus preciosos cants.