Dins el calendari setmanal de les parròquies i d’altres esglésies que no són parròquies, a part de les misses dominicals, de les solemnitats i de les ferials (les que se celebren durant la setmana, en dies feiners) passa que, quan arriba el dissabte, l’única missa que hi ha és la del vespre, la vespertina de vigília del diumenge. En principi, no hi ha cap problema o res a dir sobre els nostres calendaris o agendes de les misses, però sí que és cert que si només celebrem el dissabte la missa al vespre perdem la litúrgia pròpia del dissabte al matí, sobretot quan són temps forts com l’Advent, el Nadal, la Quaresma o la Pasqua o bé quan en dissabte cau una festa o solemnitat.
No és obligatori, certament, celebrar la missa al matí de dissabte, però seria interessant animar-nos a fer-la des d’un punt de vista pastoral, per tal de continuar alimentant-nos dels rics tresors que la litúrgia ens regala. D’aquesta manera, podem tenir una visió continuada de la litúrgia de la Paraula, enriquir-nos amb l’eucologia (les oracions de la missa) i fins i tot —des d’un punt de vista merament pràctic— les persones que van diàriament a missa no han d’escoltar dues vegades la mateixa celebració (la vespertina del dissabte i la del diumenge).
Una altra iniciativa de cara a celebrar la missa el dissabte al matí és commemorar quan és el temps de durant l’any la Benaurada Verge Maria, servint-nos, per exemple, del Missal de les Misses de la Mare de Déu, que ens ofereix una gran varietat de celebracions litúrgiques “marianes”, amb diverses advocacions. Fins i tot hi ha un leccionari d’aquestes mateixes misses. Aquesta iniciativa es fa molt als santuaris marians d’arreu de casa nostra. També es pot emprar els textos eucològics de la Mare de Déu i mantenir la litúrgia de la Paraula que tocaria el dissabte i així tenir una visió continuada de la Paraula de Déu.
Animem-nos a treure del calaix la missa del dissabte al matí; no la deixem oblidada. Serà una bona ocasió per preparar-nos per celebrar joiosament l’endemà el diumenge, el dia del Senyor. Mai agrairem prou el do de l’Eucaristia que el Senyor Jesús ens ha deixat com a memorial seu. En ell tenim l’aliment de vida eterna, Crist Jesús, mort i ressuscitat, que ens alimenta amb la seva Paraula i amb el seu Cos i la seva Sang.
