De tots els factors que poden incidir en el fet que una persona sigui pobra, cap és tan determinant com el gènere. No només hi ha més dones pobres, sinó que la pobresa té un impacte més gran en les dones que en els homes. La desigualtat no ha desaparegut, encara que hi ha veus que volen desmentir-ho, i ho veiem diàriament a les portes dels despatxos de Càritas, on arriben, majoritàriament, dones.

Tot i que s’han produït avenços globals en educació i mortalitat maternal, en matèria laboral estem estancats. Les dones guanyen menys que els homes, dediquen més temps a les cures domèstiques, són més vulnerables a la pobresa extrema i tenen menys possibilitats d’accedir al mercat laboral.

Sense una anàlisi seriosa sobre les causes de la pobresa femenina és impossible erradicar-la. En els estudis falta, en moltes ocasions, una perspectiva de gènere on s’investigui com la pobresa incideix de manera diferent en els homes i en les dones, i que mesuri l’impacte que tenen tant la pobresa com les polítiques i programes, per erradicar-la.

“Apostem per un nou sistema econòmic just i sostenible”

HILDE DAEMS (responsable de l’àrea de dona de Càritas Espanyola)

Com a Càritas, apostem i treballem per establir un nou marc de relacions entre homes i dones, basat en una educació que doni el protagonisme necessari als valors d’igualtat, solidaritat i als drets humans. Apostem per un nou sistema econòmic just i sostenible a través de l’Economia Solidària, que eviti la desigualtat entre homes i dones, posant al centre de les polítiques els drets de les dones i el seu empoderament, no únicament per ser un imperatiu moral i de compliment dels drets humans, sinó per ser una condició indispensable per al desenvolupament sostenible dels pobles.

Si no avancem en eliminar aquesta desigualtat entre homes i dones, perpetuarem que les dones continuïn sent més pobres i que la pobresa incideixi més en elles i els seus fills i filles.