Resulta que Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya. Una bonica excursió, amb els amics més íntims. Jesús hi puja a pregar, però Pere i els seus companys acabaren adormits profundament. Ja sabem que això de pregar, i encara més amb la calor de l’estiu, pot portar, per molt bones intencions que hi hagi, a un ensopiment relaxant. El cos no deixa lliure l’esperit, i l’esperit es cansa; la pregària costa d’arrencar, més aviat s’encalla.

Quan els tres amics es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús, amb l’aspecte de la seva cara canviat, i fins i tot el seu vestit s’havia tornat d’una blancor esclatant. A més, dos personatges s’havien posat a conversar amb ell, ni més ni menys que Moisès, a qui li resplendia la cara després de parlar amb Déu, i Elies, el profeta de foc.

Bon panorama de vacances, amb uns col·legues d’aquesta categoria. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: “Mestre, que n’estem de bé aquí dalt! Fem-hi tres cabanes.” Parlava sense saber què deia.

Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. S’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol de la presència de Déu. Llavors va sortir del núvol una veu que deia: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit: escolteu-lo.” Acabada aquella visió, es van trobar amb Jesús tot sol. No amb perspectives de vacances, sinó del traspàs de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem.

El veritable repòs serà poder-nos veure un dia transfigurats per la llum divina i amarats de l’Esperit Sant. Això, Pere, es realitzarà gràcies a tu i als apòstols en tot el cos de l’Església. Escoltant el Fill i fent la voluntat del Pare, esperem arribar a les festes eternes del cel nou i la terra nova, on tot serà llum i felicitat. Tu mateix has dit (1Pe 1,4s): “Ell ha volgut que tinguéssiu una esperança viva i que posseíssiu una heretat incorruptible, indestructible, immarcescible, reservada dalt al cel per a vosaltres, que ara, en virtut de la fe, sou defensats pel poder de Déu.”