De tant en tant es descobreixen textos antics que parlen de Jesús o dels seus deixebles, o d’altres personatges i temes bíblics, que havien restat desconeguts o oblidats. Hi ha hagut qui s’ha plantejat si caldria revisar el pensament cristià sobre Jesús o fins i tot ampliar el conjunt de llibres de la Bíblia.

Es tracta d’una possibilitat totalment descartada. La llista de llibres que formen la Bíblia, l’anomenat “cànon”, està fixada definitivament. Per a l’Església catòlica, si bé hi havia un consens generalitzat des dels primers segles, el Concili de Trento va explicitar oficialment quins són els llibres considerats com a inspirats i, per tant, que constitueixen la Bíblia. L’acord amb les altres Esglésies cristianes és total pel que fa als 27 escrits del Nou Testament, i en canvi hi ha alguna divergència sobre un nombre reduït dels llibres més recents de l’Antic Testament.

Un dels criteris importants que es van tenir en compte per decidir quins eren els llibres bíblics és que un determinat escrit hagués estat usat i valorat de manera continuada per la majoria de comunitats cristianes dels primers temps en l’àmbit litúrgic. Per tant, fins i tot en el cas que es descobrís una carta autèntica d’algun dels apòstols de Jesús, seria molt útil i digna d’estudi, però no passaria de cap manera a formar part de la Bíblia.