Jesús, commogut, es compadeix per la situació que pateix el poble. Cal pensar en una situació econòmica i política gens bona, però també religiosa, perquè és una multitud sense guia, no té el pastor que la mena cap al Pare, com les ovelles sense pastor. Els primers versets ens anuncien la missió que els deixebles hauran de portar a terme. La missió ve motivada doncs per les necessitats de la multitud que commouen el cor de Jesús. Tanmateix, des del principi és Déu pare, l’amo dels sembrats, qui té la iniciativa d’enviar els deixebles a aquesta missió, però cal que li ho demanin, perquè han de prendre consciència de la necessitat que tenen de Déu.

Abans d’explicar en què consisteix la missió, Jesús crida dotze deixebles, als quals ara anomena apòstols o enviats, i és que la missió és encomanada a tot aquell que es considera deixeble de Jesús. El número dotze fa referència a la plenitud escatològica del poble d’Israel. Un poble, que com ens repeteix Pau a les seves cartes, a partir de la mort en la creu i la resurrecció de Jesús, està format per jueus i gentils. Per tant, tots els deixebles, d’origen jueu o no, són cridats a la missió. Aquesta plenitud escatològica també ens és anunciada amb els mots “collita” i “segadors”. Que siguin Dotze respon al costum del poble d’Israel d’organitzar les comunitats a partir del número dotze de les tribus d’Israel. Per exemple, la comunitat d’essenis de Qumran tenien un consell de dotze homes.

Quan llegim en què consisteix la missió que tenen els Dotze, veiem que és la mateixa que té Jesús: anunciar el regne i guarir. Però per a Mateu encara és aviat perquè comencin a anunciar el Regne. Continuen al costat de Jesús en el camí cap a la creu i només començaran la missió després de la mort i la resurrecció de Jesús.

Aquesta missió gegantesca que tenim encomanada els creients no ha de ser lucrativa, cal fer-la efectiva de manera gratuïta i altruista. Formem part del projecte salvífic universal i gratuït que Déu ha pensat des dels orígens. Jesús, fill de Déu, vivia d’acord amb les paraules que ell mateix anunciava. Igual que els seus deixebles fa gairebé dos mil anys, el nostre model a seguir és Jesús, ell és el model que hem de seguir en el nostre dia a dia. Demanem també nosaltres a Déu la força i el cor necessaris per fer costat a la multitud malmenada i sense esperança que viu sense pastor. No hi ha res a fer si no som testimonis vers i coherents.