Cloem el curs del Departament de Pastoral de l’Escola Cristiana fent referència a dos esdeveniments clau que marquen el d’on venim, on som (i no l’acostumat emotivista “com estem”) i cap a on anem, és a dir: el Pacte Educatiu Global (PEG) del papa Francesc i el proper Congrés de l’Escola Cristiana. Es tracta de dos esdeveniments que, tot i tenir una temporització, ens parlen també d’un arkhetopos, d’un espai de sentit on som arrelats, vivim i creixem com a comunitat educativa cristiana.

Anem al primer. Aquest passat mes d’abril es va convidar les escoles a avaluar el PEG a través d’un qüestionari elaborat per l’OIEC (Oficina Internacional d’Educació Catòlica) com a resposta a la reflexió sobre el tercer aniversari de l’anunci del PEG que feia el cardenal José Tolentino, prefecte del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació (Vaticà). Com passa amb les iniciatives del papa Francesc, el PEG “ha vingut per quedar-se” perquè, més que donar instruccions, mena a una manera de ser en el món; una cosa molt “jesuítica” que poua en el que sant Ignasi anomenava la nostra manera de procedir o, en paraules més actuals, un way of life.

Anem al segon. Save the date: el 19 d’octubre del 2023, a La Salle Bonanova, se celebrarà, després de molts anys!, un nou Congrés de l’Escola Cristiana amb el lema “Som futur”. És el moment de celebrar —i també comunicar a la nostra societat— els dos anys de reflexió estratègica que ha empès la Fundació Escola Cristiana de Catalunya amb una àmplia participació de persones, institucions i territoris. Us hi esperem.

Resum: futuregem! És de tots ben sabut que el papa Francesc posseeix una creativitat lingüística notable, fins al punt d’aparèixer diccionaris Bergoglio que ho testimonien. Aquesta característica és encomanadissa i d’aquí que el teòleg José Laguna empri el verb futurejar com a verb canalitzador del PEG per a les escoles. Som futur, futuregem ja ara i aquí, que és ben diferent de muntar una pel·lícula futurista de ciència-ficció.