En ocasió del Dia Mundial del Refugiat 2023, el Centre Astalli, la seu italiana del Servei Jesuïta a Refugiats, en col·laboració amb la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, va oferir la conferència sobre les migracions Refugiats: en joc el futur dels drets.

Va participar-hi el prefecte del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació, el cardenal José Tolentino de Mendonça.

L’esdeveniment es va centrar en la preocupació creixent per la llarga història de criminalització dels refugiats. El desafiament consisteix a promoure i construir una cultura de l’encontre i acollida. Es va reflexionar sobre la crisi que afecta les institucions europees en relació amb la vocació fundacional del continent: ser un espai de llibertat, democràcia i socors per a aquells que estan en dificultat.

En un món globalitzat, en el qual tot s’ha tornat més petit, les històries i tragèdies dels refugiats no poden deixar de tocar-nos de manera propera

Com la tragèdia del 14 de juny, quan un vaixell pesquer amb 700 migrants a bord anava cap a Itàlia i va naufragar provocant centenars de morts i persones desaparegudes. El Centre Astalli va declarar en un comunicat que va ser “una catàstrofe que Europa podria i hauria d’haver evitat”.

La manca d’acció per part de la Unió Europea pel que fa a la crisi migratòria no ajuda a frenar la mort de les persones que busquen refugi al nostre continent. Els recursos s’inverteixen a tancar i externalitzar les fronteres en comptes d’establir vies d’accés legals i segures.

El president del Centre Astalli, P. Camillo Ripamonti, va afirmar que Europa protegeix les fronteres i no ajuda les víctimes d’un món injust.

CAMILLO RIPAMONTI, president Centre Astalli

“L’únic resultat d’aquestes polítiques és l’augment de morts a les fronteres. La conclusió dramàtica i cínica d’aquesta actuació és que, de fet, considerem algunes vides sacrificables”

De la seva banda, el cardenal Tolentino es va referir a la invisibilitat del refugiat i va dir que “no tenen rostre, no tenen veu ni una ciutadania política i humana”.

Això significa que, sovint, els refugiats són ignorats o passen desapercebuts en la societat a causa de la indiferència que tants cops el Papa ha denunciat.

Els refugiats han d’afrontar barreres lingüístiques, manca d’accés a mitjans de comunicació. Les seves veus i testimonis poden ser silenciats o distorsionats. I per aquesta raó moltes vegades no poden arribar a expressar-se i explicar les seves històries.

El cardenal Tolentino, recollint les paraules de Francesc, va denunciar aquesta invisibilitat cap a aquells que han hagut de fugir de casa seva per buscar seguretat i protecció.

No hem de restar indiferents davant la difícil situació dels refugiats. La societat ha d’obrir els ulls i el cor per reconèixer la dignitat de cada persona i saber escoltar les històries i els testimonis.

JOSÉ TOLENTINO DE MENDONÇA, prefecte del Dicasteri de la Cultura i l’Educació

“No parlar-ne, no veure’l, no reaccionar davant del drama i el genocidi que passa al voltant nostre és una cosa monstruosa. Som responsables de totes aquestes morts humanes”

En un context d’hostilitat cultural, on es desenvolupa una actitud de rebuig i exclusió cap als migrants i refugiats, és fonamental construir l’hospitalitat.

Això implica superar els prejudicis i estereotips, i generar un ambient d’acollida i comprensió cap als refugiats. Ens cal desafiar la nostra complaença i apatia, i treballar per crear societats inclusives i solidàries on els refugiats siguin rebuts i valorats com a éssers humans amb històries, cultures i contribucions valuoses. En fer-ho podem generar esperança i contribuir a la construcció d’un món més just i humà.

Mirada contemplativa

Com podem visibilitzar aquells que són diferents, que busquen integrar-se? El cardenal Tolentino, reprenent les paraules del Papa, sosté que la solució comença quan mirem el refugiat amb una mirada contemplativa.

“Avui es tracta de mirar l’ésser humà no com una xifra o un problema, com una amenaça, sinó de mirar sempre cada persona humana com un recurs. Els refugiats no arriben amb les mans buides, porten una cultura, una força i un desig de viure; porten la riquesa de la seva humanitat.”

És important superar els estereotips i prejudicis cap als refugiats i obrir-nos a la diversitat de les seves experiències i cultures. En fer-ho, podem descobrir la riquesa i el potencial que cada individu aporta a la societat. La integració reeixida implica crear espais on es fomenti el diàleg intercultural, l’intercanvi de coneixements i la col·laboració, permetent que tant els refugiats com les comunitats d’acollida s’enriqueixin mútuament.

Cada refugiat té una narrativa personal única. Ha viscut experiències difícils i ha afrontat desafiaments que han deixat una marca a la seva vida. Escoltar i comprendre aquestes històries individuals no només permet que se’n reconegui la humanitat i dignitat, sinó que també pot ajudar a sensibilitzar la societat sobre els problemes i les realitats que afronten.

Només números

Un dels problemes de la comunicació és la reducció obstinada de la figura del refugiat, despullant-lo de la seva humanitat com si només fos un número i no tingués un nom. El refugiat té una narrativa, porta alguna cosa que falta a la humanitat i que pot aportar molt.

És important aturar-se davant la figura del refugiat i entendre’l no només com una víctima i un problema, sinó en la seva heroïcitat humana, en el concepte de ciutadania cultural valorant quant d’enriquiment aporta a la societat.

La nostra feina consisteix a fer servir més els seus relats, tradicions, música, poesia, saviesa i filosofia. Els moments més grans a Europa han estat aquells en els quals ens hem obert als altres, quan hem decidit recórrer un camí comú juntament amb ells.

Aquesta obertura ens ha fet créixer i aprendre molt. Tancar-nos en nosaltres mateixos representa una declaració de mort. És fonamental construir la trobada de les cultures.

Europa va ser el continent que, amb un grup de polítics d’inspiració cristiana, va dir un “no” rotund a la guerra després de la Segona Guerra Mundial. Ara, com podem ser mestres i testimonis en un món polaritzat, en una Europa que viu una situació de guerra des de fa un any i mig?

El cardenal Tolentino de Mendonça va assenyalar que aquells valors que per a nosaltres eren considerats com una cosa natural, com la democràcia i la pau, es poden veure amenaçats. Però no podem acceptar el fatalisme del retrocés dels valors fonamentals de la humanitat.

Hem de construir, tant en petites com en grans accions, camins de fraternitat autèntica. Veritablement som cridats a construir la pau perquè, com diu el papa Francesc, estem immersos en una mena de guerra mundial fragmentada.

El Papa ens crida a somiar amb altres models, altres paradigmes, una nova visió de la humanitat. Ens crida a ser protagonistes d’un canvi cultural.