Davant la Jornada de responsabilitat en el trànsit i seguint el lema proposat per enguany de “Encomana el teu camí al Senyor i ell actuarà” (Salm 37,5) hem de dir que és un bé conduir amb responsabilitat, sense presses, pensant en els altres, amb respecte i fent del trànsit un espai de bona convivència. Prou vegades ho hem dit, convé que siguem bons samaritans, artesans del bé amb fets i que encomanem el viatge amb una pregària sincera perquè el Senyor ens acompanyi durant el trajecte.

Hem de tenir present que conduir i conduir bé és una forma d’exercir la caritat, que és la font d’una bona relació humana, un acte moral que ens predisposa a fer als altres allò que voldríem que ens fessin a nosaltres. Tanmateix, quan agafem el cotxe o un altre vehicle de transport no sempre som del tot conscients que es tracta de la utilització d’un mitjà per a una millor convivència. És perillós pensar que posar la mà al volant ens atorga una mena de poder que ens fa creure que som els únics a la carretera i que podem fer el que vulguem.

Hem de tornar a dir que el trànsit pels carrers, carreteres i autovies, per camins veïnals i de la ruralia, ens dona la possibilitat de conduir correctament, el respecte a l’altre, aturar-se quan pertoca, cedir el pas quan se’ns indica, evitar l’agressivitat verbal i gestos insolents, donar preferència quan l’altre la té, respectar les senyalitzacions sense rebaixes, contribuir a un diàleg sa i constructiu sobre els carrers i l’asfalt, sense substàncies nocives que ens facin perdre el control. Tot això, a més, tant val per als vianants a peu com per als conductors de vehicles. Fem del trànsit un bon espai de convivència.