L’evangeli d’avui és la conclusió del segon gran sermó programàtic de Jesús, segons Mateu. L’objectiu ha estat preparar els Dotze apòstols a la missió evangelitzadora, preparant-los espiritualment i pràcticament. Avui arribem a la seva conclusió, amb dos grans continguts: una crida a la disposició despresa i generosa envers Jesús i el missatge de la Creu, i una exhortació a acollir els missioners del Senyor quan prediquen l’Evangeli in itinere.
Per a nosaltres, aquests dos eixos són fonamentals per a la nostra revisió espiritual com a cristians. Som membres de l’Església apostòlica. Apostòlica, perquè es fonamenta sobre l’actuació dels dotze, escollits pel Redemptor i instituïts per a la missió de l’anunci del misteri pasqual de nostre Senyor Jesucrist. Ara bé, com recorda el Magisteri solemne de l’Església (cf. LG 14), no basta només amb una adhesió externa, merament material. La fe i la comunió amb el Senyor reclamen de nosaltres una disposició interior, una adhesió d’intel·ligència i voluntat, integral de tot el nostre ésser al Déu que se’ns dona a conèixer. En definitiva, una adhesió interior i formal.
L’acollida dels missioners itinerants de Jesús avui s’ha de rellegir a la llum del nostre context global i específic: un món hiperconnectat, postcristià i vaporós pel que fa a les idees, i suspicaç pel que fa als grans relats. Cal afegir-hi la situació també canviant de l’Església universal que es deixa interpel·lar per les vicissituds dels pols dels temps hodierns. L’acollida que Jesús proposa és alhora una paràbola (com diria X. Pikaza) i alhora una profecia (interpretació apostòlica). Segons Mateu, és la primera vegada que Crist revela la seva missió salvadora: prendre la Creu, que reclama dels fidels ser-ne seguidors (prenent la nostra creu “cada dia”, afegirà Lluc [cf. Lc 9,23]), moralment i realment.
I què succeeix quan, in corde, acollim el misteri de Jesús? Doncs, que ens adonem que emissari i enviat formen part de la mateixa realitat: el Pare i el Fill són de la mateixa naturalesa, i demanen de nosaltres la mateixa disposició espiritual. Heus ací la clau de volta del caràcter missioner de l’Església: som enviats i alhora receptors d’un misteri insondable, l’Amor etern de la Trinitat, i demana de nosaltres allò que ella ja ens atorga, l’amor, l’esperança i la fe per a ésser-hi en plena comunió. Que la Trinitat mateixa ens inspiri, sostingui, acompanyi i dugui a terme aquesta bona obra del creure i de la salvació en Crist.
