Més possibilitats de patir insolacions i cremades. Menys espais on canviar-se de roba i menjar. Més dies d’espera per accedir a serveis socials. Menys llocs habilitats i amb serveis bàsics on refugiar-se. Més possibilitats de rebre multes i sancions. Haver de viure al carrer comporta riscos per a les persones durant tot l’any, també a l’estiu. Les elevades temperatures que es preveuen per a aquests mesos complicaran encara més el dia a dia de les persones que viuen al carrer.
Més de 1.200 persones viuen al carrer a Barcelona i estan exposades a riscos durant tot l’any: cobrir les necessitats bàsiques és un esforç constant, patir violència i situacions arriscades és habitual i les baixes i les elevades temperatures dificulten encara més el dia a dia. “Viure al carrer pot ser més difícil a l’estiu que a l’hivern”, diu en José Luis, qui viu des de fa setze anys al ras. “Molts serveis estan tancats i fins al setembre no obren. Les dutxes i les fonts me les trobo moltes vegades tancades per restriccions d’aigua i els veïns i veïnes que em coneixen marxen de vacances”, explica.
“A l’estiu pateixo xafogor, calor, humitat… fins i tot una vegada vaig tenir una insolació! No me’n vaig adonar i em vaig quedar molt de temps al sol. Em van portar a urgències”, relata en José Luis. Amb la calor, les persones van més cansades. Moltes no es mouen del lloc que ocupen al carrer perquè no troben forces per fer-ho.
L’equip de carrer d’Arrels està atent a aquelles persones que poden tenir problemes de pell amb la calor o patir altres impactes sobre la seva salut. La setmana passada, per exemple, vam detectar dos casos de persones que havien patit cremades a bona part del cos. També hi ha persones que durant la nit, a l’estiu, no dormen perquè se senten insegures i, durant el dia, descansen al carrer i, sense adonar-se’n, es cremen.
L’exposició a la calor excessiva i sostinguda pot comportar problemes de salut en les persones amb patologies cròniques
A l’informe Viure al carrer a Barcelona que vam fer l’any 2021, el 43% de les persones enquestades deia tenir algun problema de salut i una quarta part ens va explicar que patia alguna malaltia crònica de fetge, ronyons, cor, estómac o pulmons. Hi ha una relació directa entre el temps d’estada al carrer i el patiment de malalties cròniques físiques, fins al punt que el 42% de les persones que fa més de deu anys que dormen al carrer pateix aquestes molèsties. A més del risc d’insolacions i cremades, l’exposició a la calor excessiva i sostinguda també pot comportar problemes de salut en les persones amb patologies cròniques.
De mitjana, una persona ha d’esperar una setmana per poder accedir a serveis de dutxa municipals; quan ja està dins del circuït, es pot dutxar dos dies a la setmana. Amb la calor de l’estiu, aquesta mancança es fa més evident i per a les persones comporta menys espais per descansar i resguardar-se de la calor.
“Jo vinc aquí a Arrels i més o menys ho puc resoldre. Si veig que no és possible, em busco una font on no hi hagi gent i em netejo a la font quan no hi ha ningú. Tot està tancat, fins que no arribi setembre no tenim serveis”, diu en José Luis.
“Les persones que viuen al carrer han d’esperar que arribi setembre per tenir esperança. Si durant l’any ja és difícil aconseguir accés a recursos bàsics i a atenció social, durant els mesos d’estiu encara costa més. Això fa que moltes persones se sentin més nervioses”, afirma Giorgio Ossola, treballador del centre obert d’Arrels i amb experiència de vida al ras.
Accedir als recursos durant l’estiu és complicat perquè n’hi ha menys
Durant els mesos d’estiu, l’atenció i els serveis que s’ofereixen als centres per a persones sense llar se solen ressentir perquè part dels treballadors i treballadores estan de vacances. Alguns serveis més petits —com menjadors o serveis de rober— han de tancar uns dies perquè les persones voluntàries que habitualment els gestionen tampoc hi són. “En general, accedir als recursos és complicat perquè n’hi ha menys i també perquè, amb les elevades temperatures, les persones que viuen al carrer es mouen menys. Desplaçar-te de recurs en recurs és fa més difícil per la calor“, afegeix en Giorgio.
L’ordenança de civisme de la ciutat de Barcelona prohibeix dormir al carrer i sanciona pràctiques com dutxar-se a les dutxes de la platja, rentar-se en una font o anar sense samarreta, entre d’altres. Quan no tens una llar i no hi ha recursos públics disponibles, no sempre és fàcil no fer alguna d’aquestes accions.
“M’han posat multes per tota mena de raons. Una vegada em van aturar per anar sense samarreta. Els hi vaig dir que no tenia ni camisa ni samarreta, però em van posar la multa igualment. Una altra vegada m’estava dutxant a prop del MACBA, en un racó amagat a les vuit del matí, i també em van multar. Els hi vaig explicar que no tenia un altre lloc on dutxar-me ni estava fent res dolent, però no hi va haver manera”, relata en Gustavo, una persona que acompanyem des d’Arrels i que va viure al carrer. En els últims dos anys (2021 i 2022), des del servei jurídic d’Arrels hem gestionat uns 140 expedients per multes per l’ordenança de civisme.
