El Museu de Montserrat presenta, de manera excepcional i per primera vegada, una exposició itinerant que no és d’art, que es converteix en un homenatge a una persona que va passar a Montserrat moments molt importants de la seva vida, Josep Benet. D’aquesta manera, el monestir ret homenatge a l’impulsor de l’organització de les festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de l’any 1947, una persona que sempre va estar a disposició de la comunitat benedictina per col·laborar professionalment com a advocat i en tot allò que calgués.
La mostra, que porta per títol “Josep Benet, en la desfeta i el redreç”, està comissariada per l’historiador Jordi Oliva, deixeble de Josep Benet. Es pot visitar a la Sala Puig i Cadafalch del Museu de Montserrat fins el proper 1 d’octubre. L’entrada és lliure.
L’exposició s’estructura en tres grans àmbits expositius
L’exposició, promoguda per Òmnium Cultural i el Museu Comarcal de Cervera, “dona a conèixer un dels personatges més importants del segle XX a Catalunya: Josep Benet, historiador, polític, editor i advocat”, apunta el comissari de la mostra, Jordi Oliva. I ho fa des de tres àmbits expositius: el primer és una línia en el temps de la seva vida, perquè mostra vint-i-cinc fets clau de la seva trajectòria política, en el camp de l’activisme, de l’advocacia, i també com a historiador. El segon bloc, el central de l’exposició, desenvolupa les quatre facetes clau de la vida de Josep Benet: historiador, polític, advocat i activista; i ho fa des d’un diàleg entre el seu pensament i el d’altres persones, que opinaven sobre la seva obra en cadascuna d’aquestes facetes.
Finalment, la mostra es clou amb un tercer àmbit audiovisual, a partir de tres entrevistes en les quals Josep Benet s’explica: la que li va dedicar Mònica Terribas al programa Savis, de TV3; la que li va fer Josep Maria Espinàs al programa Identitats, també a TV3, i la que li va fer Montserrat Roig al programa Personatges, de TVE Catalunya.
Josep Benet va passar a l’Escolania un dels temps més feliços de la seva vida. Per a ell, Montserrat era una part del seu cor. Va ingressar a l’Escolania de Montserrat el 1927, en temps de la dictadura de Primo de Rivera. Durant la seva estada va dur a terme la seva primera manifestació de compromís pel país: va participar en un intent de convocatòria de vaga d’escolans que es negaven a cantar en presència del rei Alfons XIII.
A l’Escolania va rebre una sòlida formació religiosa, humana i musical que el va acompanyar tota la seva vida. Durant la guerra, va ser partidari de la República alhora que col·laborava amb l’Església clandestina. A la postguerra, va treballar per allunyar l’Església catalana del nacionalcatolicisme imperant.
Quan el 1946 es va constituir la Comissió Abat Oliba per preparar les festes de l’Entronització de la Mare de Déu, la seva actuació personal va ser determinant en l’abast de tot el projecte. Inicialment comissionat en la recaptació de fons per al tron, va aconseguir que la Comissió esdevingués una veritable mobilització popular del país amb la creació de delegacions tant a parròquies com a entitats no religioses. L’any 1948 es va casar a Montserrat amb Florència Ventura. Josep Benet va participar, amb Max Cahner i Ramon Bastardes, en la creació de la revista Serra d’Or i, durant molts anys, va formar part del seu consell de redacció. I sempre, com a advocat, va ajudar quan va caldre resoldre conflictes amb les autoritats del règim.
“Aquesta llarga relació justifica sobradament que l’exposició arribi a Montserrat. Josep Benet no es pot entendre en tota la seva dimensió sense conèixer la seva relació amb Montserrat, de la mateixa manera que la història de Montserrat de la segona meitat del segle XX no es pot explicar sense considerar el paper que hi va tenir Benet”, argumenta el P. Abat Manel Gasch al llibret de l’exposició.
