El perfil majoritari de les persones ateses pel Telèfon de l’Esperança i el del Telèfon de Prevenció del Suïcidi és el de persones no actives i en situació de solitud no desitjada. Els serveis de l’entitat juguen un paper clau donant resposta a aquesta soledat i suport en els moments d’angoixa i malestar emocional.
La Fundació Ajuda i Esperança, entitat sense ànim de lucre dedicada des de fa més de cinquanta anys a l’acompanyament emocional, presenta la tercera edició de l’Observatori de l’Esperança. En aquesta publicació, elaborada en col·laboració de la Fundació “la Caixa” i dirigida pel sociòleg Oriol Homs i Ferret, es presenten i s’analitzen les dades recollides en els principals serveis que ofereix l’entitat a la ciutadania: el Telèfon de l’Esperança (93 414 48 48), el Telèfon de Prevenció del Suïcidi (900 925 555), el Xat de Suport Emocional per a Joves (679 33 33 63) i la línia de suport a persones cuidadores.
En el Telèfon de l’Esperança destaca una “tornada” progressiva a la normalitat, amb 34.149 trucades, d’ençà que el 2020 augmentessin les trucades en un 74,08% respecte a l’any anterior. Aquesta pujada es devia al malestar emocional que va generar la pandèmia.
La diferència del 2022 respecte al darrer any “prepandèmic” (2019) és d’un increment del 8,39%. Cal dir que, des de llavors, la Fundació ha posat en marxa programes i dispositius específics per a diferents problemàtiques que es van agreujar durant els primers mesos de Covid, com ara el suïcidi, així com la salut emocional de joves i adolescents.
Pel que fa a les dades que se’n deriven de l’anàlisi de les trucades, es detecta la consolidació d’aquest servei —d’entre els que ofereix la Fundació— com a primer recurs per a la població adulta. Del total de 43.149 trucades que es van atendre, un 71,30% corresponen a persones d’entre 35 i 65 anys, seguits per un 19,24% de gent gran que acudeix a aquest telèfon. Entre les persones ateses, cal destacar que un 69% viuen sols o soles. El Telèfon de l’Esperança juga és clau per donar resposta a la solitud i malestar emocional d’aquestes persones usuàries.
D’altra banda, un 68% d’aquests adults no participen del mercat laboral, perquè no hi han accedit encara, o perquè estan jubilades o reben algun tipus de prestació. Cal remarcar l’augment d’aquesta xifra respecte a l’any anterior que unida a l’augment de les persones aturades i les que es troben en baixa laboral ens remeten al fenomen de cronificació de la pobresa i la vulnerabilitat que han denunciat nombroses entitats socials en els darrers anys.
El Telèfon de Prevenció del Suïcidi es va posar en marxa l’agost del 2020
L’agost del 2020, Fundació Ajuda i Esperança va posar en marxa el Telèfon de Prevenció del Suïcidi, un servei d’atenció “24/7” pioner a tot l’estat. Durant el seu segon any de vida, aquest dispositiu ha atès 5.987 trucades, un 3,6% més que l’any anterior. Sumades a les trucades rebudes des del naixement del servei, aquest telèfon ha atès 12.870 trucades.
Durant aquest període s’han detectat 86 trucades amb un suïcidi imminent o en curs i, en dos casos, les temptatives no només afectaven la persona atesa sinó que suposaven un perill per a la integritat d’altres. D’aquestes 86 persones, un 67,44% eren homes i un 31,40%, dones. Tot i això, les trucades al servei procedeixen de percentatges similars entre ambdós gèneres (són lleugerament superiors les trucades que fan les dones, amb un 53%).
Pel que fa a l’edat, com en el cas del Telèfon de l’Esperança, el gruix de les trucades procedeix de persones entre 30 i 69 anys (72,75%). Aquest percentatge és deu punts més elevat que el pes d’aquest grup sobre la població general. Com en el Telèfon de l’Esperança, un 66,28% de les persones que truquen estan no treballen.
De les persones ateses amb ideacions suïcides, 263 persones havien intentat llevar-se la vida durant el mes anterior a la seva trucada al servei, mentre que 482 ho havia fet en algun moment anterior de la seva vida. Cal fugir doncs dels mites sobre el suïcidi que assenyalen les temptatives com a “crides d’atenció”. La persona que intenta posar fi a la seva vida tornarà a tenir ideacions suïcides al llarg de la seva vida si no rep l’atenció adequada.
Per acabar, la majoria de les persones ateses han conegut el Telèfon de Prevenció del Suïcidi al Servei de Salut, font només superada per la premsa digital i les xarxes socials: un 21,47% d’usuaris i usuàries. Aquest percentatge puja fins al 60,92% en gent gran. Pren rellevància doncs el valor complementari que té pels serveis públics la tasca de l’entitat
El darrer estiu, la Fundació va posar en marxa un projecte en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona adreçat a la crisi de salut emocional entre adolescents i joves. Tractant-se d’un grup de població que, tot i no separar-se mai del telèfon mòbil, rarament el fan servir per trucar, es va optar per un sistema de xat mitjançant una aplicació —el WhatsApp— present gairebé de manera universal a tots els smartphones. El juliol del 2022 veia la llum el Xat de Suport Emocional per a Joves, un servei adreçat per a persones d’entre 14 i 25 anys de Barcelona.
Des del seu inici, s’han atès 672 converses, en la seva gran majoria noies i dones joves, que constitueixen un 71,78% de les persones ateses mitjançant aquest xat. Cal destacar que dos terços són persones que encara viuen a la llar familiar, amb els seus progenitors o tutors adults i que, malgrat aquesta situació, no poden expressar les seves inquietuds, pors o malestars en el seu entorn.
Pel que fa a les problemàtiques ateses, entre els major d’edat es reparteixen entre un 33% de problemes de salut mental i 30% problemes relacionals. Altres problemàtiques són l’ansietat (13,33%), seguida de les addiccions, les ideacions suïcides i el dol (amb un 6% cadascuna).
