El Museu de Lleida i la Fundació Privada Horitzons 2050 han signat el dimecres 19 de juliol un acord per dur a terme conjuntament el projecte musicològic del fons del museu, i més concretament, de dos còdex procedents de la Seu Vella i datats al segle XVI, que fins ara no s’han estudiat en profunditat i que pertanyen a compositors rellevants de l’època. El projecte del Museu de Lleida pretén transcriure musicològicament aquests cantorals i fer-ne un estudi sobre la seva qualitat. Per això, s’ha encarregat aquest estudi a diversos especialistes. La fundació esdevindrà mecenes i patrocinadora del projecte.
La reforma de l’àmbit del segle XVI del Museu de Lleida, enllestida a principis d’aquest 2023, responia a la necessitat de reordenar aquest espai i fer una transició lògica des de l’àmbit del gòtic, reformat el 2021. Entre els canvis d’ubicació d’alguns objectes, destaquen els del Llibre de Cor, d’Antoni Crispi, i Misses i Magnificats, de Cristóbal de Morales, que ara s’exposen conjuntament per il·lustrar la importància de la música en aquesta època i, sobretot, de la seva difusió.
Es preveu l’enregistrament de dues misses a cinc veus del llibre “Misses i Magnificats”
Precisament, el llibre Misses i Magnificats, de Morales, és un dels objectes d’estudi d’aquest projecte, que es traduirà en l’enregistrament de dues misses a cinc veus, que es troben en el llibre exposat al museu. Es tracta de la missa Ave Maris Stella i de la missa Quem Dicunt homines, que no han estat mai enregistrades íntegrament.
Per tant, serà un enregistrament inèdit de les dues obres, que ha estat encarregat a Pere Lluís Biosca, un dels directors catalans de música vocal amb més projecció. Biosca és director titular del Cor Francesc Valls de la Catedral de Barcelona (des del 2015) i del Cor Madrigal de Barcelona (des del setembre del 2019). Està previst que l’enregistrament, sota la direcció de Pere Lluís Biosca, tingui lloc al novembre. El disc podria estar llest al desembre i, posteriorment, se celebrarà un concert de presentació en algun indret que encara s’està estudiant.
D’altra banda, el projecte musicològic del Museu de Lleida inclou l’estudi del Llibre de Cor de la Seu Vella, d’Antoni Crispi, que anirà a càrrec dels musicòlegs Jordi Cebolla Mor i Josep Maria Salisi Clos. Una primera fase consistiria en la transcripció del llibre, l’avaluació tècnica de l’obra musical i el seu estudi. La segona fase inclouria, també, l’enregistrament d’un disc i un concert de presentació.
L’acord per dur a terme el projecte musicològic del fons del Museu de Lleida dona continuïtat a una col·laboració iniciada el passat mes d’abril, amb la convocatòria del Premi Horitzons de Gravat, que entregarà el guardó de gravat amb més dotació econòmica de l’Estat espanyol i que compta amb el suport de la Col·lecció Gelonch Viladegut i el Museu de Lleida.
El Museu de Lleida va ser creat el 1997 en forma de consorci institucional
El Museu de Lleida és una institució pública al servei del territori i dels seus habitants, creada mitjançant un conveni signat l’1 d’agost del 1997 en forma de consorci institucional, integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació i l’Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el bisbat de Lleida.
El Consorci neix a partir de l’adscripció de les dues grans col·leccions centenàries conservades a la ciutat de Lleida: l’arqueològica, procedent de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i hereva del fons que havia nodrit l’antic Museu d’Antiguitats, creat el 1868, i l’artística, que havia conformat l’antic Museu Diocesà de Lleida, fundat el 1893. El museu integra, a més, les col·leccions aportades pel Capítol de la Catedral de Lleida, alguns dipòsits d’altres museus i diversos dipòsits de col·leccionistes privats.
La Fundació Horitzons 2050 té com a objectiu el foment del debat sobre el present i el futur de les terres de Ponent en els àmbits econòmic, social, cultural i patrimonial, així com la promoció i realització d’activitats culturals d’ampli espectre en l’àmbit de les humanitats.
