Quan una persona desitja una cosa important per a la seva vida, i lluita sense descans per aconseguir-la, és capaç de deixar-ho tot per fer-se seu allò que vol. Què és aquesta cosa important? Jesús ens invita a cercar-ho i trobar-ho. Què és aquest tresor perquè sigui la raó de la recerca? Quin és aquest tresor que inclou la decisió d’abandonar-ho tot per aconseguir-lo? Jesús dirà que “l’home que el troba, el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp”. Recerca, troballa, alegria i despreniment de tot per a obtenir el millor.

El papa Francesc, a Fratelli tutti, respon a les nostres inquietuds i anhels, dient que “l’esperança és audaç, sap mirar més enllà de la comoditat personal, de les petites seguretats i compensacions que estrenyen l’horitzó, per obrir-se a grans ideals que fan la vida més bella i digna”. Aquesta invitació a l’esperança és ja una orientació cap a la recerca del Regne de Déu perquè “ens parla d’una realitat que està arrelada al dedins de l’ésser humà, independentment de les circumstàncies concretes i els condicionaments històrics en què viu. Ens parla d’una set, d’una aspiració, d’un anhel de plenitud, de vida reeixida, d’un voler tocar les coses grans, allò que omple el cor i eleva l’esperit cap a valors importants, com la veritat, la bondat i la bellesa, la justícia i l’amor” (FT 55.)

Hem de deixar que l’Esperit del Senyor modeli el nostre cor i ens faci fruir del tresor que pot satisfer els nostres millors anhels. Només podem estar d’acord amb allò que fomenta els autèntics valors que són signe que el Regne de Déu ja és entre nosaltres. Però, en quin tresor tenim posat el cor?