Aquest estiu, tan calorós, he visionat un grup de pel·lícules que tenien com a comú denominador la manera d’afrontar el sofriment a tots els nivells, preparant el nou curs de pastoral de la salut. Una em va cridar l’atenció: Més enllà dels somnis (1998), on el protagonista, Robin Williams, després de perdre dos fills en un accident, de la seva pròpia mort atenent com a metge en un accident de carretera, arriba al cel, i mentre és acompanyat pel seu mentor, descobreix que la seva esposa s’ha suïcidat i vol reunir-se amb tota la seva família. Ho pot fer amb els fills, però amb la seva esposa no, perquè s’ha suïcidat. Ell vol aconseguir aquest objectiu, però hi ha un obstacle, ha de creuar un pont per poder pal·liar el sofriment de la seva esposa, el que la va portar a suïcidar-se.
Aquesta pel·lícula em fa reflexionar en veu alta sobre el futur de la Pastoral de la Salut. Aquest tercer mil·lenni en què anem caminant es presenta com un desafiament pastoral en tots els sentits, en pensar en una “metanoia” o canvi de mentalitat en l’Església, però no com una època de canvi, perquè certament el que està canviant és l’època i la realitat que vivim. És necessari ser arriscat i creuar el pont vers noves realitats d’acompanyament de la Pastoral de la Salut.
La Pastoral de la Salut, atenent les noves realitats que demanda la societat i la mateixa Església, ha d’escoltar i reflexionar sobre aquests nous aspectes, sense oblidar el que s’ha fet i es continua fent, tant d’acompanyament, d’humanització, d’acompanyament sacramental. Però cal mirar més enllà d’aquestes realitats: les persones amb malalties neurodegeneratives i les seves famílies; les persones amb malalties mentals i síndromes psiquiàtrics i les seves famílies; l’acompanyament pastoral de les persones grans tant a les seves llars com a les residències; l’atenció als agents de pastoral i professionals en situació burnout.
Sobre aquests temes anirem reflexionant més endavant, perquè estic convençut que aquests nous temps exigeixen un canvi de mentalitat de tots els creients, cristians compromesos en la construcció d’un futur pastoral, i religiós, sorgit de les futures recomanacions sinodals, si realment volem sentir-nos útils dins de la Pastoral de la Salut.
