S’ha celebrat la Jornada Mundial de la Joventut de Lisboa amb grans repercussions arreu del món. S’han apagat les llums de la festa, però queden enceses les de la vida de cadascun dels joves que han viscut l’experiència amb la seva presència.

Sempre recordaré una frase del pare José María de Llanos en els seus temps més esplendorosos, en la seva època de treball pastoral a El Pozo del Tío Raimundo: “És fàcil la pietat sensible, rebutgem la pietat sacrificada.”

És fàcil la celebració, l’alegria de les trobades, les emocions dels actes programats, els aplaudiments multitudinaris constants. Però ara, “esperem el vostre testimoni”. Aquesta és la veritable clau de l’èxit: “La conversió personal, el compromís social, la transformació de les nostres vides en favor d’una entrega solidària per millorar el món.”

Un jove cordovès, Antonio Garrido Salcedo, que forma part del Moviment Laudato Si, ha subratllat amb força que “allò principal d’una JMJ és la trobada amb Déu i la vivència dels valors del seu Regne”.

Síntesi perfecta de l’esperit de la Jornada i del compromís que ha d’amarar els cors del milió de joves que ha participat en els actes!

Ara, tot el món “espera el seu testimoni” no només en les seves paraules properes, amables, acollidores, sinó, sobretot, en les obres noves, en el testimoni personal que ens mostri la “llum d’una torxa” i el “caliu d’una petita foguera”.

En una paraula, l’esplendor de la Jornada Mundial de la Joventut no es queda a Lisboa, sinó que recorre tot el món, il·luminant camins i obrint horitzons nous a una humanitat cansada i, en bona part, destrossada en els seus millors ideals i anhels.

Els joves de la JMJ tenen “l’obligació” d’incendiar el món amb la seva fe, la seva esperança i el seu amor.