Els dies 27 i 28 d’agost celebrem la festa de dos sants molt connectats entre ells per ser mare i fill: santa Mònica i sant Agustí.
Coneixem les dades biogràfiques de Mònica d’Hipona pel testimoni escrit del seu fill, principalment en les Confessions i el Diàleg. Nascuda a Tagaste, l’actual Argèlia, cap a l’any 331 dC en una família de posició econòmica benestant, on va rebre una educació cristiana, desitjava dedicar-se a la vida de pregària i de solitud, però els seus pares van disposar que contragués matrimoni amb Patrici, pagà que treballava com a empleat del municipi i que la va fer patir molt, sobretot pel seu geni terrible i la seva afició al joc i a les dones. Ella va saber tractar-lo amb dolcesa, sense perdre la calma i afinant el tacte fins aconseguir un canvi de conducta. Patrici va morir cap a l’any 371, convertit al cristianisme, i això va ser una alegria per a Mònica.
Però la seva principal preocupació era el primer dels seus tres fills, Agustí, que va néixer l’any 354 i va ser inscrit de seguida en el catecumenat, però no va rebre el sagrament del baptisme, ja que el costum vigent era esperar a la majoria d’edat.
Mònica va haver d’afrontar diverses dificultats en relació amb el seu fill gran degut al seu caràcter impulsiu, com ho va ser la joventut tumultuosa que el va portar a involucrar-se en comportaments morals que preocupaven la seva mare. Per altra banda, va mostrar una resistència inicial al cristianisme perquè es va deixar influenciar per filosofies i corrents de pensament que contradeien els principis cristians. Tampoc li va agradar que viatgés a Itàlia per motius acadèmics i professionals, ja que la distància impedia la presència física per guiar i aconsellar personalment el seu fill. Com a mare cristiana, Mònica vivia amb preocupació l’interrogant per la felicitat eterna del seu fill.
Malgrat les dificultats, santa Mònica no va perdre mai l’esperança i va continuar pregant, plorant i treballant per la conversió d’Agustí. En aquest procés van jugar un paper important la pregària constant, l’exemple de vida que va procurar mostrar sempre, els consells i l’orientació que va donar sempre que va poder i la influència d’altres cristians, com el bisbe Ambròs de Milà, que va ser una figura clau en la conversió d’Agustí i el va ajudar a superar les barreres i resistències que tenia cap a la fe cristiana.
Una vegada convertit i batejat, mare i fill van decidir tornar a la seva pàtria, però Déu va disposar les coses d’una altra manera i Mònica va morir a Ostia l’any 387, quan tenia cinquanta-sis anys, amb la plena sensació d’haver acomplert el seu encàrrec. Així ho va comentar al seu fill poc abans d’aquell moment: «Només hi havia un motiu pel qual volia quedar-me una mica més en aquesta vida: veure’t com un cristià catòlic, abans de morir» (Conf. 9,25).
Aquesta doble celebració hauria d’animar a totes les persones creients que amassen en el seu interior preocupacions diàries similars a les de santa Mònica pels diversos problemes que poden sorgir en la família. Ens hauria d’animar a ser pacients i a mantenir-nos en pau i a considerar que Déu pot més. També ens podria recordar la necessitat d’anar per davant amb l’exemple, l’alegria, la pietat i el consell. També ens mostra que les llàgrimes poden arribar a ser joies d’amor i de bondat. El papa Francesc té devoció per aquesta santa. Segons ha revelat el prior de l’Orde de Sant Agustí, P. Alejandro Moral, acudeix amb freqüència a pregar discretament davant les restes de la santa a l’església de Sant Agustí, al centre de Roma. El 27 d’agost de 2018 aconsellava en un tuit: «Estimades mares: com santa Mònica, no us desanimeu mai; pregueu incansablement pels vostres fills».
