El teòleg suís François-Xavier Amherdt va ser l’encarregat de pronunciar les tres ponències del Col·loqui Europeu de Parròquies, que va tenir lloc del 29 de juliol al 3 d’agost a Timisoara (Romania), va indicar set terrenys o àmbits d’acció com a “pistes de futur per a l’esperança de les parròquies europees en la perspectiva del Regne”.

Aquests terrenys o àmbits que les parròquies haurien de conrear són: la pastoral de les ciutats, una Església mestissada, la pastoral de la visita, la pastoral familiar, la pastoral de les petites fraternitats de base, el pensament universal, la pastoral en línia i els tercers llocs cristians (de trobada, de fraternitat, d’activitats caritatives, solidàries i ecològiques).

Amherdt, professor emèrit de teologia pastoral, pedagogia religiosa i homilètica a la Universitat de Friburg (Suïssa), va començar la seves intervencions, basant-se en els Fets dels Apòstols, amb la presentació de tres models de missió: acompanyament personal, diàleg amb els no-cristians i reforçament de les comunitats cristianes.

Amherdt considera que l’antropologia cristiana té “recursos” per “repensar la pastoral parroquial”

A continuació, es va fer ressò dels reptes antropològiques i de societat que les parròquies han d’afrontar. Va referir-se, entre altres, al transhumanisme, a la relació entre homes i dones, a la digitalització, a l’ecologia i a la cultura de la participació i del debat. I va anar examinant, resseguint textos del papa Francesc, les diferents “temptacions de replegament” i les “malalties” que poden tenir els agents pastorals (activisme no realista, “sempre s’ha fet així”…). Amherdt considera que l’antropologia cristiana té “recursos” per “repensar la pastoral parroquial” i que calen unes actituds pastorals adaptades al context social contemporani, com ara “buscar la sinodalitat eclesial com a reflex bàsic”.

Al Col·loqui Europeu de Parròquies hi van ser presentades dues experiències pastorals: una, la de Solidança, una entitat social nascuda l’any 1997 a Sant Joan Despí. La presentació va ser a càrrec del seu president, Mn. Josep M. Fisa, capellà de la diòcesi de Barcelona. L’altra experiència pastoral presentada al Col·loqui va ser la de la Casa comuna Laudato Si’, de La Louvière (Bèlgica).

La seixantena de participants al Col·loqui, procedents de nou països —de Catalunya eren nou persones, la minoria majoritària—, van visitar diferents parròquies de la ciutat de Timisoara. El primer dia, la missa va ser celebrada a la catedral catòlica i presidida per Mons. Josef Pal, bisbe de Timisoara. La del diumenge 30 de juliol va ser celebrada en ritu bizantí per Mons. Bot Ioan Calin, bisbe de Lugoj.

El grup d’assistents d’Ucraïna va llegir, durant el Col·loqui, un document en el qual demanaven “suport” perquè el seu país pugui sobreviure a la guerra desencadenada per la invasió russa.