Jesús va ser un contemplatiu de la natura i ajudava a ser-ho posant en valor les coses creades i obrint el cor a les meravelles que Déu ha fet en tot allò que ha creat, però sobretot fixant-se en les persones. Aquest mes de setembre i fins al dia 4 d’octubre, festa de sant Francesc d’Assís, el dediquem amb tota l’Església a celebrar el Temps de la Creació. Enguany amb el lema “Que la justícia i la pau flueixin”, se’ns convida a ser un abundós riu de justícia i pau que aporti nova vida a la Terra i a les generacions futures, un compromís que té molt a veure amb l’actitud creient de “pensar com Déu”, a la qual la Paraula de Déu ens hi convida.
El papa Francesc ens presenta un itinerari ben interessant per fer-ne difusió i viure les conviccions de fe que conté. Es tracta de l’encíclica Laudato Si’, on ens recorda —seguint el Càntic de les criatures de sant Francesc d’Assís— que “la nostra casa de tots és també com una germana, amb la qual compartim l’existència, i com una mare bella que ens acull entre els seus braços” (LS 1).
Cal que els cristians tinguem les idees clares. Amb aquest text del papa Francesc ens dona l’oportunitat de tenir-les. Necessitem la llum que ofereix la fe, aprofundir en el misteri de la Creació, respondre als desafiaments de la contaminació i del canvi climàtic, ser agents d’harmonia de les coses creades, estar atents a la mirada de Jesús.
És tota una crida a la responsabilitat ecològica en les seves vessants ambiental, econòmica, política, cultural i social, sempre amb vista al bé comú i la comunió universal. Com a resultat, ens convida a optar per un estil de vida, fruit d’una conversió ecològica orientada a la justícia i a la pau.