El santuari i l’advocació de la Gleva estan documentats des del 1286, a raó d’una deixa testamentària, i a partir d’aquesta data sovintejaran les notícies i els llegats per al culte de la Mare de Déu de la Gleva. En el mateix indret hi ha hagut tres esglésies. La més primitiva es pot identificar amb la coveta —està situada sota el cambril—; l’indret seria el mateix en el seu origen, no pas en els revestiments, que són del segle passat, important perquè és l’indret en què se situa la troballa de la imatge, ja que es tracta d’una marededéu trobada, amb la corresponent llegenda.

En el segle XIV i en la superfície s’edificà un temple gòtic i va ser el 1663 que s’encarregà a l’obrador Pau Sunyer, nascut a Manresa, la realització del retaule barroc; l’actual n’és una reproducció molt fidel, veritablement una joia. Aquest temple va sofrir greus desperfectes a causa d’un llamp que va caure en el campanar el 2 d’octubre del 1759, i en aquell moment es plantegen reparar els desperfectes o bé fer un temple nou de més cabuda, i va prevaldre la idea de l’actual temple barroc. Així doncs, l’any 1768, Sarmentero —el llavors bisbe de Vic— va consagrar el nou temple.

La història de la Gleva s’enriquirà amb els aplecs i processons que sortien majoritàriament de la ciutat de Vic, que en va fer el seu santuari. Va ser important la processó que des de Vic i amb totes les parròquies dels entorns, i encapçalada pel bisbe Galceran Sacosta, baixaren la imatge de la Mare de Déu fins al riu Ter, remullant-la! i demanant la pluja! Feia divuit mesos que no plovia —corria l’any 1337— i el mateix dia a la tarda va ploure generosament; aquell any es va salvar la collita.

La coronació canònica va tenir lloc el 8 de setembre del 1923 al Puig de les Tres Creus

Al segle XIX i començaments del XX es plantejà la possibilitat de demanar al Vaticà la concessió de la coronació canònica de les imatges de la Mare de Déu i del nen Jesús. L’any 1881 la Moreneta va ser coronada solemnement; li seguiria, doncs, la Patrona de la Plana. En el llibre de la història del santuari, de mossèn Antoni Pladevall, es descriuen tots els detalls de la preparació d’aquesta efemèride, com també els fets concrets de la coronació el 8 de setembre del 1923, per l’acció del bisbe de Vic, Muñoz Izquierdo.

Ara bé, aquest gest es va realitzar a l’exterior, concretament al Puig de les Tres Creus; es va fer així perquè molts més fidels poguessin contemplar el moment emotiu de la coronació, ja que, segons el canonge Collell, cronista de l’esdeveniment, aquell 8 de setembre es trobaren a l’espai de la Gleva 50.000 fidels.

Aquest santuari i la Mare de Déu de la Gleva ha acomboiat i alimentat la pietat mariana i la mateixa fe dels pobles de la comarca, fidels que feien hores de camí, a peu, per honorar Maria, especialment el 8 de setembre; en aquesta festa, anys enrere, s’havien celebrat sis eucaristies amb molta assistència de fidels.

Enguany, centenari de la coronació, s’han preparat un seguit d’actes culturals, de lleure, i no cal dir, religiosos, que culminaran en l’Eucaristia solemne, concelebrada, presidida pel bisbe Romà Casanova; seguidament, es farà una processó amb la imatge de la Mare de Déu fins a l’indret on va ser coronada l’any 1923. Cal dir que s’han restaurat algunes de les corones de la Verge i del nen; dissortadament les que s’imposaren a les imatges el dia de la coronació van desaparèixer en la revolta del 1936.

Que el Senyor faci que els fets que ens ocupen, a major glòria seva i honor de la seva Mare i Mare nostra, sota l’advocació de la Gleva, serveixin per reviscolar el nostre amor a Maria i refermar la nostra fe en el seu Fill i Salvador nostre.

Actes amb motiu del centenari de la coronació de la Mare de Déu de la Gleva

Fins al 30 de setembre, exposició commemorativa a la rectoria.

Divendres 8 de setembre, a les dotze del migdia, missa solemne dels cent anys de la coronació, presidida pel bisbe Romà. La celebració serà acompanyada pel cor parroquial i per la coral La Veu de Voltregà. Tot seguit, processó amb la imatge amb el següent recorregut: santuari, baixada pel camí del santuari, carrer Marquès de Palmerola fins a arribar al pedró del Puig.

Dissabte dia 9, a les vuit del vespre, concert d’orgue a càrrec de Mons. Valentí Miserachs.

Diumenge dia 10, a dos quarts d’onze del matí, Jacint Verdaguer. Excursions, viatges i el santuari de la Gleva, conferència i visita guiada a càrrec d’Arnau i Jordi Vives.

Dilluns dia 11, a les vuit del vespre, xerrada sobre el cant popular vinculat al santuari, a càrrec de Jaume Ayats.

Dissabte dia 23, a les vuit del vespre, concert a càrrec de l’Orfeó Vigatà.