Els exteriors de l’església de Santa Maria d’Organyà han acollit la lectura de les modernes “Homilies” i el lliurament dels premis literaris “Homilies d’Organyà”, en el marc de la Fira del Llibre del Pirineu, que s’ha dut a terme el primer cap de setmana de setembre, com és tradicional.
Després de la lectura pública de l’homilia laica, a càrrec de l’escriptor Martí Gironell, el Dr. Jesús Alturo ha fet la lectura de l’homilia religiosa, en la qual, després de desglossar un complet marc referencial per les “Homilies” d’Organyà, ha posat èmfasi en alguns aspectes nous de les primeres homilies que es coneixen en català, com la raó de la seva existència en humils quaderns i no en un codex historiat: “I per què les primeres homilies en català apareixen en uns humils quaderns, resta minúscula de la biblioteca d’una canònica regular integrada per un petit nombre de canonges, però tots ells de notable cultura? Perquè els canonges regulars de sant Agustí desenvolupaven tasques pròpies de la pastoral parroquial. I, entre les seves funcions, hi havia, naturalment, la predicació als feligresos laics.”
El Dr. Jesús Alturo ha estat reconegut per la seva contribució a l’àmbit de la paleografia, codicologia i diplomàtica, i les seves aportacions cabdals a la història de la literatura i l’art medieval del període romànic de Catalunya. És Catedràtic de Paleografia a la Universitat Autònoma de Barcelona des de l’inici de la seva tasca acadèmica el 1992, i la seva tasca de recuperació, estudi, conservació i difusió del patrimoni bibliogràfic i documental català, així com les seves nombroses recerques i publicacions, amb descobertes inèdites, han contribuït, de manera decisiva, al reconeixement internacional de la personalitat històrica de Catalunya i l’han fet mereixedor d’un gran prestigi professional, tant en l’àmbit nacional com entre la comunitat científica internacional. La seva finor a l’hora de destriar a través dels documents la història que se’n pot construir queda reflectida en la gran quantitat de llibres que ha produït sobre aquest tema.
JESÚS ALTURO
“Per què les primeres homilies en català apareixen en uns humils quaderns, resta minúscula de la biblioteca d’una canònica regular integrada per un petit nombre de canonges, però tots ells de notable cultura? Perquè els canonges regulars de sant Agustí desenvolupaven tasques pròpies de la pastoral parroquial. I, entre les seves funcions, hi havia, naturalment, la predicació als feligresos laics”
Alturo ha parlat en la seva homilia de qui podria ser-ne l’autor o autors, que ell considera que foren autòctons de la canònica de Santa Maria d’Organyà i a qui anaven dirigides, als vilatans i senyors de l’entorn: “Qüestió més complexa és la de determinar on i per qui es va fer la traducció al català d’aquestes homilies. La traducció es realitzà a Organyà mateix per part d’un o de diversos membres de la comunitat de Santa Maria? Els arguments a favor i en contra d’aquesta hipòtesi, en l’estat actual de les recerques, no són determinants. Distinta és la problemàtica del lloc de la còpia, per a la qual una resposta a favor de Santa Maria d’Organyà té moltes més possibilitats. Més tenint, des d’ara, el paral·lel de la còpia del Llibre dels jutges feta amb força probabilitat pel canonge i capellà de Santa Maria d’Organyà Traver Radolf. D’altra banda, malgrat l’escassetat de dialectalismes identificables, els identificats apunten al dialecte nord occidental. Aquesta constatació, però, té més valor per determinar l’origen de la còpia que no pas de la traducció. (…) I parlo de la possibilitat d’autors perquè també en el cas de les homilies es podria pensar en una traducció col·legiada i plural. Darrerament, sembla que hom discuteix la hipòtesi tradicional que considerava que les nostres homilies són una traducció al català a partir d’un homiliari escrit en provençal, a la qual llengua s’hauria traduït de primer en base d’una versió original en llatí. (…) per part meva, no veig absolutament cap argument determinant que faci pensar en una traducció directa del llatí; més aviat al contrari”.
El Dr. Alturo ha fet una reflexió a l’entorn d’un fragment de l’Evangeli de Sant Mateu, que tot i que no existeix avui entre els fulls conservats, segurament sí que n’havia format part quan el recull d’homilies estaven en ús parroquial. Destacà que “la llei màxima del cristianisme és l’amor. I diria que, segurament, l’amor que més s’atansa a l’ensenyat pel Diví Mestre, el que més, després de tots i més íntegre, és el de les mares i dels pares i el de les padrines i dels padrins, per a qui llurs fills i néts sempre són vistos benèvolament i dolça, ornats de tota perfecció i de les més nobles qualitats. I està bé que així sigui, i tant de bo que tots ens miréssim amb els mateixos ulls”.
L’acte ha estat presidit per l’arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, i l’alcalde de la Vila d’Organyà, Celestí Vilà, així com per la Ministra de Cultura, Joventut i Esports del Principat d’Andorra, Mònica Bonell; i ha comptat amb la presència d’autoritats locals i de nombroses personalitats polítiques i de l’àmbit social de la comarca i d’Andorra. També hi ha estat present l’actual rector de Santa Maria d’Organyà, Mn. Jordi Vasquez.
D’aquesta manera, a la parròquia de Santa Maria d’Organyà, s’ha viscut l’acte més simbòlic de la Fira del Llibre, amb el lliurament dels Premis literaris Homilies. Enguany, 32 autors hi han presentat les seves darreres novetats i s’han pogut visitar 27 estands d’editorials, llibreries i il·lustradors. El programa ha superat la trentena d’actes, des de divendres a la tarda fins diumenge al migdia
