Com sempre fa abans d’emprendre un viatge apostòlic, el papa Francesc va pregar a la capella de la basílica de Santa Maria la Major del Vaticà per preparar la visita a Mongòlia, del 31 d’agost al 4 de setembre. Era el 43è viatge del seu pontificat, que arribava poques setmanes després de la seva participació a la JMJ de Lisboa. Als seus 86 anys (en farà 87 al desembre), Francesc és el Pontífex de més edat que ha viatjat a l’estranger. Fins ara, aquest títol l’ostentava Benet XVI, que va visitar el Líban el setembre del 2012, quan tenia 85 anys.
Com és habitual en ell, Francesc s’ha fet un viatge a mida dels seus interessos com a responsable màxim de l’Església catòlica. En primer lloc, viatjant a Mongòlia ha fet possible que el món occidental sortís del seu centralisme habitual per adreçar la mirada a un país asiàtic enclavat entre dos titans de la magnitud de Rússia i la Xina. Un lloc perifèric en clau del nombre de fidels catòlics: el 2022, els creients mongols pertanyents a la comunitat catòlica eren 1.470. Una minoria catòlica que conviu amb una majoria budista, cosa que posa en relleu novament la voluntat del papa Francesc de posar en valor la trobada i el diàleg entre religions a favor de la pau i de la llibertat religiosa al món.
Un país perifèric també si parlem en termes d’antiguitat, perquè si bé és cert que la presència cristiana es remunta al segle VIII, no ha estat fins al 1992, arran de la revolució democràtica, que els missioners han pogut tornar a sembrar-hi la llavor de l’Evangeli. En aquest sentit, qui s’ha endut un protagonisme destacat ha estat el recentment creat cardenal italià Giorgio Marengo. El missioner de la Consolata, nascut el 1974, als 29 anys se’n va anar a Mongòlia a predicar el cristianisme. Com diu Miriam Díez en un article a El Nacional, “al Papa li agrada aquest cardenal Marengo, perquè el veu totalment aliè a les dinàmiques de poder de les diòcesis convencionals, i més encara de la cúria vaticana”.
I, finalment, es tracta també d’un viatge fet a mida en clau estratègica i diplomàtica a favor de la pau. Francesc va sostenir en la roda de premsa a l’avió que Mongòlia segueix “una política de tercer veí” i que la seva llunyania del mar i haver passat tota la seva història encaixonat entre dues grans potències els ha despertat “un anhel d’universalitat, de mostrar els seus valors a tot el món, i també de rebre dels altres els seus valors per poder dialogar”.
