Ens dol trobar-nos amb gent barallada, la qual cosa posa en entredit la capacitat de perdonar. Amb aquesta capacitat es posa en joc la qualitat de la nostra vida cristiana. Els qui volem seguir Jesús i el seu Evangeli no podem fer el que molts fan, com ara la venjança, la revenja, mantenir la rancúnia de forma indefinida. Perdonar vol dir arribar a estimar fins a l’extrem i trencar amb l’espiral de pagar sempre amb la mateixa moneda i a l’estil de la llei del talió o la de “me l’has feta, me la pagaràs!”.

A l’evangeli hi ha la pregunta de Pere: “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet? Set vegades?” Vet aquí la resposta de Jesús: “Setanta vegades set”, és a dir “sempre!” i ho hem de fer des de la nostra situació personal. Fins i tot, pot ser que ens costi fer-ho, perquè hi ha persones a les quals no volem perdonar, i encara ens mantenim en l’obstinació de no voler-ho fer. Convé tenir en compte que el que importa és la voluntat de voler ser perdonat, una voluntat oberta a voler rebre la misericòrdia de Déu.

El papa Francesc, des de sempre, ha insistit molt que si hi ha algun tret important de Déu és el de la seva misericòrdia. Diu que “el missatge de Jesús és aquest: la misericòrdia. Per a mi, ho dic amb humilitat, és el missatge més fort del Senyor: la misericòrdia”. I afegeix: “penseu en aquella xerrameca després de la vocació de Mateu: “El vostre mestre menja amb cobradors d’impostos i amb pecadors” (cf. Mc 2,16). I ell ha vingut per a nosaltres, quan reconeixem que som pecadors… No és fàcil encomanar-se a la misericòrdia de Déu, perquè això és un abisme incomprensible. Però, cal voler-ho!”