“El dany que hem patit a les esglésies és no-res, només una mica de sorra per terra, en compassió amb la pèrdua de vides humanes que hem tingut a les muntanyes.” Són les declaracions del cardenal Cristóbal López, arquebisbe de Rabat (Marroc), al programa Sense distància de Ràdio Estel. El cardenal López ha compartit les seves impressions sobre el terratrèmol que va sacsejar el Marroc la nit del 8 al 9 de setembre, i ha demanat canalitzar les ajudes a través de Càritas (“la Caixa” ES41 2100 8688 7002 0002 1336).
Com està la situació en aquests moments?
Pel que a mi em consta, s’està treballant intensament. L’exèrcit marroquí, protecció civil, estan abocats al 100% en el rescat dels que encara estan sepultats sota les runes de les diferents cases que han caigut. També han arribat voluntaris, militars, bombers, protecció civil d’Espanya, gent especialitzada en aquest tipus de situacions, també del Regne Unit, de Qatar i dels Emirats Àrabs Units. Espanya coordina tots els grups de persones que hi estan treballant.
De quina manera hi col·labora l’Església catòlica?
Nosaltres, com a Càritas, ens hem posat en marxa i el director de Càritas ha visitat un dels llocs que pràcticament han estat derruïts completament. Tres cotxes ja han sortit carregats amb diferents materials per ajudar.
Estem parlant de zones muntanyenques on hi ha centenars de petits llogarrets, de 50, 100 o 200 habitats a tot estirar i de difícil accés perquè les comunicacions no són bones, no hi ha gaires carreteres… per això costa tant d’arribar a tot arreu.
Això explica que hora rere hora el balanç de morts i ferits vagi augmentant. Amb tot, l’esperança hi és. Acabo de veure emocionat com treien viu de sota la runa un nadó de dies, potser d’hores.
Com va viure vostè el terratrèmol?
Eren dos quarts de dotze de la nit i jo encara era treballant al despatx, dret. De sobte, el terra va començar a ondular-se com si fos una onada del mar que anava i venia. Les parets van començar a moure’s… va ser un tremolor molt forta de terra que vam patir a Rabat, a uns 450 o 500 quilòmetres de distància de l’epicentre. Si a aquesta distància vam sentir aquesta tremolor tan forta, com seria a l’epicentre, o a 10, 20 o 40 quilòmetres!
A més, el meu edifici és un edifici sòlid, ben fet. Per contra, les cases d’aquesta gent pobra que viu en aquests poblets són cases d’autoconstrucció, de fang normalment, amb alguns blocs de ciment, no hi ha plànols, no hi ha arquitectes… això explica també que s’hagin esfondrat totes.
“Les cases d’aquesta gent pobra que viu en aquests poblets són cases d’autoconstrucció, de fang normalment, amb alguns blocs de ciment, no hi ha plànols, no hi ha arquitectes…”
Vaig pensar que només era un tremolor de terra i que a tot arreu seria igual.
Aquesta situació referma encara més el compromís de l’Església amb el poble marroquí?
Per descomptat nosaltres no fem accepció de persones pel que fa a l’ajuda als necessitats. Càritas funciona des de fa molts anys i quan atén els necessitats no els pregunta de quina religió són. S’ajuda tothom i la major part són musulmans. Són germans nostres com ho són tots els éssers humans del món.
Jesús va dir: “A ningú digueu ‘pare’ perquè un de sol és el vostre Pare i tots vosaltres sou germans.” Per això el Papa ha escrit la Fratelli tutti,i encara que aquest document sobre la fraternitat humana i universal es faci estrany a molts cristians, fins i tot a bisbes i cardenals, és Evangeli pur.
Com no hem de considerar germà tot ésser humà! Som germans en Adam, som germans en Abraham, som germans en Crist, encara que ells no ho sàpiguen o no ho reconeguin.
Naturalment, la nostra acció és a favor de tothom.
De quina manera hi podem col·laborar?
La primera cosa, per als creients, és pregar perquè creiem que la pregària és poderosa; perquè creiem que a través de la pregària s’expressa la compassió i la solidaritat; perquè la pregària ens transforma a nosaltres mateixos i fa que el nostre cor estigui més ben preparat per passar d’una solidaritat afectiva a una solidaritat efectiva.
El segon pas, la solidaritat efectiva, consisteix a ajudar concretament amb diners, perquè no és qüestió d’enviar material al Marroc, perquè aquí hi ha de tot, podem comprar-ho tot a un preu molt millor.
Envieu diners a Càritas perquè puguem destinar els diners a les coses que són veritablement necessàries, com grups electrògens, per exemple.
L’Estat marroquí està treballant bé en aquesta crisi?
Les diferents entitats s’han de coordinar molt bé perquè si no, serà un caos. Es poden donar duplicacions en llocs sense necessitat i absència en d’altres. Qualsevol cosa que es vulgui fer s’ha de coordinar amb les autoritats marroquines.
El govern marroquí té experiència perquè no és l’únic terratrèmol que ha patit ni l’única desgràcia que ha d’afrontar. Està ben organitzat i s’ha posat les piles.
El mateix rei ha creat un fons d’ajuda i ha convidat tots els marroquins a col·laborar-hi econòmicament. Cal treure’s el barret.
Quan passa una desgràcia d’aquest tipus, sempre afecta els més pobres…
Els qui més la pateixen són els que tenen habitatges precaris, els que ja estan tocats per la pobresa. Cal treballar per disminuir les desigualtats i per donar a cada persona, a cada família, condicions dignes de vida. Això s’està aconseguint a poc a poc. El grau de pobresa va minvant al Marroc. Hi ha molt d’esforç per desenvolupar l’economia de manera que el treball arribi a tothom i es pugui viure dignament, però calen anys per arribar a un nivell de vida i a l’estabilitat econòmica que tenen altres països.
“Cal treballar per disminuir les desigualtats i per donar a cada persona, a cada família, condicions dignes de vida”
Cal treballar a tot Àfrica, on es donen unes injustícies extraordinàries d’explotació econòmica per part dels països rics sobre els països pobres.