Som davant d’un dels drames del nostre temps, a més de ser expressió d’un fenomen complex i articulat que posa en evidència el desarrelament de la pròpia terra, el patiment de la injustícia, la misèria i la guerra en els països d’origen. Avui, els informatius parlen de nombroses embarcacions que arriben a Lampedusa i a altres indrets de la nostra geografia mediterrània, desbordant les possibilitats d’acollida immediata.

El papa Francesc es refereix aquesta vegada al fet de la llibertat d’elecció a l’hora de migrar o quedar-se. Migrar —diu— hauria de ser una decisió lliure; però, de fet, en molts casos avui no ho és. Conflictes, desastres naturals, o la impossibilitat de viure una vida digna i pròspera en la pròpia terra d’origen obliguen milions de persones a partir. Alguna resposta hem donar per tal d’evitar la indiferència o l’omissió.

Se’ns convida a començar per un esforç de sensibilització sobre un problema que ens afecta i que no podem defugir. Un esforç per aturar la cursa d’armaments, el colonialisme econòmic, la usurpació dels recursos aliens, la devastació de la nostra casa de tots. Si això es refereix a les grans opcions, serà necessari aterrar a fets que estan al nostre abast mitjançant actituds d’acollida, de solidaritat, de compartir inquietuds que ajudin a ser sensibles a un problema que demana gestos concrets.

El missatge papal acaba referint-se al camí sinodal que ens ha de dur a veure les persones més vulnerables —entre elles molts migrants i refugiats— com uns companys de viatge especials, que hem de cuidar i estimar com a germans i germanes. Només caminant junts —diu— podrem anar lluny i aconseguir la meta comú del nostre viatge.