Fa vuit anys el papa Francesc feia una crida urgent a un nou diàleg sobre la manera com estem construint el futur del planeta. I ho explicava amb una carta encíclica sobre “la cura de la casa de tots” titulada Lloat sigueu. Al llarg d’aquests anys no ha parat d’insistir amb el mateix i demanar-nos un gest de corresponsabilitat i implicació no sols de cara a una major conscienciació, sinó amb actituds i actuacions concretes que toquen fins i tot petits detalls de la vida de cada dia.

En aquesta crida parla del “desafiament urgent de protegir la nostra casa de tots i que inclou la preocupació d’unir tota la família humana en la recerca d’un desenvolupament sostenible integral, que sabem que les coses poden canviar” (LS 13). A més, els creients tenim raons més que ningú per creure que “la humanitat encara posseeix la capacitat de col·laborar per construir la nostra casa comuna”, però som conscients també de les dificultats, ja que, com assenyala Francesc, “lamentablement, molts esforços per buscar solucions concretes a la crisi ambiental solen ser frustrats no sols pel rebuig dels poderosos, sinó també per la falta d’interès dels altres. Necessitem una solidaritat universal nova” (LS 14).

Aquesta setmana, amb la festa de sant Francesc d’Assis, patró de l’ecologia, es clausura aquest mes que hem dedicat a la Creació, a la Terra. Així i tot, haurem de continuar treballant-hi sense descans. Amb paraules del Papa Francesc referides a sant Francesc, ell, “fidel a l’Escriptura, ens proposa de reconèixer la natura com un esplèndid llibre en el qual Déu ens parla i ens reflecteix quelcom de la seva formosor i de la seva bondat” (LS 12).