El P. Fermín Maroto porta a Madagascar des del 1967. Rep l’ajuda de l’ONG Malaria40 per desenvolupar projectes humanitaris a favor de la població de la regió de l’Androy. El P. Maroto comparteix les seves experiències missioneres per apropar-nos aquesta realitat.
Com és la regió de l’Androy?
És una zona famosa per la seva escassetat d’aigua, on una de les característiques visibles és que la vegetació només són cactus que poden sobreviure en aquest medi tan sec, de fet Androy significa “terra de cactus”. Aquesta sequera dona origen a les fams constants. A causa que la població ha tingut accés a l’educació els ha disposat per emigrar. Aquesta migració té dues vessants: una part troba feina i envia diners a les famílies; una altra no troba feina, deixa la família desafavorida i ells també en pateixen les conseqüències. Els ciclons ho destrueixen tot i porten malalties, però estem desitjant que arribin perquè porten aigua.
Quina és la col·laboració amb Malaria 40?
Malaria 40 respon a les necessitats concretes i bàsiques en les quals necessitem ajuda, per exemple, en l’àmbit de l’aigua amb la construcció de pous per abastir d’aigua els poblats; en educació, reconstruint escoles; en salut, proveint de medicines i assistint els casos urgents; en alimentació, proveint de menjar els menjadors socials especialment en zones de fam, on el 50% necessita ajuda en l’alimentació.
Quina urgència preocupa més?
L’aigua per beure. A la zona de l’Androy només hi ha possibilitat de tenir aigua quan és època de pluges, curta i intensa. Necessitem ajuda per construir aljubs als poblats. També és urgent alimentació per donar cada dia menjar als milers d’alumnes de les nostres escoles, perquè aquest és el seu únic àpat.
I les necessitats futures?
Sobretot, en l’àmbit educatiu. Hem descobert l’educació primària en molts poblats, però no la secundària, i molts joves han de desplaçar-se molts quilòmetres i allunyar-se de la família per acabar l’etapa educativa. Ens cal ajuda per assistir-los amb allotjament i manutenció.
Què ha après a Madagascar?
En positiu, la proximitat a la natura, el respecte als ancestres, la distribució de rols a la família que aporta cohesió i harmonia; el valor de la vida humana per portar les malalties, la fam, perquè per a ells la vida és eterna, contínua, i quan moren passen a un món de més valor i d’aquí el culte als ancestres. La llengua té termes amb connotacions que aquí no tenim, per exemple, Déu és designat com a pare i mare. En negatiu, els fady o tabús, creença en els esperits, el món dels bruixots, l’animisme els fa viure amb por i dependència, provoca enemistats i confrontacions, i alenteix el desenvolupament. L’aportació del cristianisme, en aquest sentit, els aporta alliberament i millor gestió de la llibertat i fraternitat.
Quan deixarà Àfrica de ser el continent oblidat i explotat?
Quan els occidentals comprenguin que cal viure per als altres, no per explotar-los. Per això es requereix missió allà i també aquí.
Com podem ajudar-hi?
Les nostres potencialitats són molt àmplies. Hem de dinamitzar els valors humans en la nostra societat occidental, donant a la persona humana el seu lloc de veritat. Obertura al fet que tots som la mateixa família en el món. També econòmicament, per continuar els projectes humanitaris que fem.
