Hi ha un text original de la Bíblia? No: les nostres bíblies modernes estan basades en diversos còdexs (llibres manuscrits) recopilats entre els segles IV i V, sobretot l’anomenat còdex Vaticà i el Sinaític. Aquests llibres, escrits en grec, eren versions de la Bíblia grega dels LXX, afegint-hi els textos del Nou Testament. Els editors actuals fan un treball de tria, adaptació i traducció per oferir-nos una versió el més acurada possible de les Escriptures. Però cap Bíblia és còpia exacta de cap original.
I el còdex Beza? Es un volum copiat al segle IV que conté gairebé tot el Nou Testament, en grec i en llatí. Descobert el 1562 per Theodore Beza, pastor calvinista durant la guerra dels hugonots a l’església de Sant Ireneu de Lió, el va acabar regalant a la Universitat de Cambridge, després de llegir-lo i considerar-lo una versió “estranya”. Molts anys més tard, ha estat redescobert per un grup de biblistes i teòlegs, que l’estan estudiant a fons i han trobat en aquest text variants molt interessants respecte dels còdexs Vaticà i Sinaític. La conclusió a què arriben és que el text original del Beza és una versió més antiga del Nou Testament, si no la més primitiva, potser de finals del segle I. Alguns pares de l’Església i moltes versions llatines, siríaques i coptes concorden amb aquest text. A les notes de les Bíblies actuals en diuen “text occidental”.
El gruix del missatge no queda alterat, però el còdex Beza ens mostra una visió de la primera Església un xic diferent, més fresca i propera. Es fa palesa la perspectiva jueva: els primers cristians eren jueus o se’n feien. La visió dels apòstols no és pas idealitzada: sovint els costa entendre el que Jesús els demana, passen un procés de creixement i de vegades s’equivoquen: són humans i fal·libles! També es fan més evidents els conflictes interns en les comunitats. Finalment, en el Beza es beslluma una crítica al judaisme, però no amb la duresa d’un observador extern, sinó des de dins, amb preocupació perquè els germans en la fe també abracin el camí de Jesús.
Per tot això, l’obra de teòlegs com Josep Rius-Camps, pioner en l’estudi del Beza, resulta molt valuosa per comprendre millor com era el món dels primers cristians.
