L’evangeli d’avui presenta els representants religiosos del temps de Jesús que pregunten sobre l’autoritat que té Ell. Amb audàcia apostòlica, el Senyor ofereix una paràbola per a parlar sobre la seva pròpia identitat de Fill de Déu i també per aclarir la importància de la recta intenció religiosa dels homes. Parteix d’una realitat comuna de l’experiència familiar: dos fills que han de dur a terme una acció, fruit de l’obediència domèstica. Un, inicialment es nega a fer la voluntat del seu pare, però després se’n penedeix i compleix. L’altre diu que obeirà, però no ho fa. Jesús pregunta quin dels dos va fer la voluntat del pare. Els líders religiosos responen que el primer.
En aquesta situació fictícia, Jesús exposa el misteri de la naturalesa de Fill. Ell és el Fill etern del Pare, que l’obeeix en tot. S’ha fet home per nosaltres i, com diu sant Pau, “en Jesucrist, totes les promeses de Déu han trobat un ‘Sí’, i per això, gràcies a ell, diem ‘Amén’ a Déu i li donem glòria” (2Co 1,20). Amb el mateix esperit d’obediència, se situa també Joan Baptista: amb el poder de Déu obeeix el Pare per tal que vingués Crist, Salvador.
El contrast entre tots dos fills serveix didàcticament per parlar de la paradoxal desobediència de les persones que volen només mantenir una aparença externa, però no aprofundeixen en la voluntat de Déu Pare. Per a un evangelista com Mateu, per a qui la voluntat de Déu és essencial de cara a l’espiritualitat, romandre “en la penombra” i no anar a fons, és com desobeir el Senyor.
Un altre aspecte interessant, que revela la sensibilitat tant de Crist com dels membres de l’Església primitiva, és l’afirmació final: “Els publicans i les prostitutes us passen al davant cap al Regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d’ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l’heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala vida sí que l’han cregut” (Mt 21,31-32). La paradoxa com a estratègia de reflexió religiosa i de meditació espiritual és important. No només Joan Baptista serveix de model, també els antimodels dels publicans i pecadores parlen de la veritable fe. En definitiva, la lectura de la paràbola més idònia per a nosaltres és la cristiana: Crist és qui dona la clau de volta del ministeri del profeta Joan. I també dels pecadors, perquè ha vingut el Senyor, que atorga la medicina que necessitem, que és la gràcia de Déu, i el seu amor. La seva autoritat és benedicció per a tothom que l’acull i es deixa transformar pel seu amor.
