En el discurs de benvinguda de les JMJ Francesc va dir aquesta frase, que va fer repetir als presents i que va ser molt repetida pels mitjans de comunicació.

La crida de Francesc va ser radical: l’Església no pot ser una “duana que selecciona i discrimina”. En el mateix discurs remetia els joves, i amb ells acadascuna i cadascun de nosaltres, a aquell passatge tan commovedor de l’Evangeli, en el qual un home convida a un casament, obrint la festa als més exclosos i necessitats. L’Església és el refugi al qual som cridats sans i malalts, grans i petits, bons i pecadors.

Ara la pregunta és: com ens assegurem que hi caben tots? De les paraules d’aquest discurs, me’n criden l’atenció algunes de suggeridores, que poden ser guia i inspiració per a l’acció en l’Església: involucrar, impuls fratern, creativitat pastoral, diàleg, coresponsabilitat, participació, xarxes en les quals tots i totes comptem de la mateixa manera, amb el mateix valor. A l’hora de planificar les accions del curs, tinguem aquestes paraules al nostre cap i cor, per organitzar els nostres grups a la parròquia, en el treball pastoral, en les xarxes de voluntariat, per generar al voltant nostre entorns inclusius en els quals tots i totes ens sentim com a casa.