La tarda del 30 de setembre, a la plaça de Sant Pere del Vaticà, va tenir lloc “Togheter”, una vetlla ecumènica de pregària presidida pel papa Francesc abans de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, que se celebra del 4 al 29 d’octubre sobre el tema Per una Església sinodal: comunió, participació i missió.

La trobada va aplegar membres del Sínode, joves compromesos, així com líders i delegats de diferents Esglésies i comunions cristianes d’arreu del món.

Aquest acte de comunió va ser expressió concreta del desig de compatir i de caminar plegats cap a la unitat, en un moment en el qual la fe i l’espiritualitat es troben al centre de l’atenció.

En l’homilia, el Sant Pare va reflexionar sobre la importància del silenci en la vida del creient, en la vida de l’Església i en la camí d’unitat dels cristians

El Papa va recordar que el silenci és essencial per escoltar la veu de Déu, que no s’imposa amb proclames i sorolls, sinó que parla en el murmuri d’una brisa suau, en un fil sonor de silenci.

Francesc va explicar que la Paraula es va fer “silenci” en el pessebre i en la creu, i que en un món ple de soroll ja no estem acostumats al silenci: “La veritat no necessita arribar al cor dels homes a través de crits violents. Déu no estima les proclames ni els aldarulls. (…) Nosaltres, com Abraham, com Elies, com Maria, necessitem alliberar-nos de tants sorolls per escoltar la seva veu. Perquè només en el nostre silenci ressona la seva Paraula.”

Per això el silenci en la comunitat eclesial afavoreix la comunicació fraterna i l’harmonia de l’Esperit Sant, que és el principi de la sinodalitat. El silenci és també la condició indispensable per al diàleg ecumènic, que requereix respecte, comprensió i obertura a l’altre.

El Papa va acabar la preciosa homilia convidant els presents, especialment els joves, a conrear el silenci en les seves vides i a ser testimonis de l’Evangeli en un món ple de soroll: “Demanem… aprendre novament a fer el silenci: per escoltar la veu del Pare, la crida de Jesús i el gemec de l’Esperit Sant.”

La iniciativa “Together” té com a objectiu promoure la comunió entre els cristians i la solidaritat amb els més pobres i marginats.

Crida a la unitat i la sinodalitat

Des de diferents racons del món i amb contextos eclesials diversos, tres joves es van unir en agraïment pel do de la unitat i el camí sinodal. Entre ells, Émile del Líban va compartir la seva experiència, destacant la interconnexió entre sinodalitat i ecumenisme com a fonaments essencials en la vida de l’Església.

“Venim de les nostres Esglésies locals per donar gràcies per la crida a comprometre’ns decididament en el camí de la conversió sinodal, una crida que Déu adreça a l’Església del tercer mil·lenni, que ens permet continuar avançant cap a una unitat més profunda.”

L’Émile ens ha convidat a reflexionar sobre com l’experiència i els fruits del camí ecumènic poden contribuir a la construcció d’una Església catòlica més sinodal. El seu testimoni subratlla la importància de la sinodalitat com a via perquè l’Església catòlica respongui de manera més efectiva a la pregària de Jesús per la unitat entre els seus deixebles.

Participació activa

L’Agata, d’Indonèsia, és membre del Consell Consultiu Internacional dels Joves establert pel Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida, i parla de la seva experiència en el procés sinodal, un fruit del Sínode dels Joves.

“Ens hem compromès a donar suport al camí sinodal a les nostres Esglésies locals. Volem agrair a tots els que, arreu del món, han participat en la consulta sinodal. Donem gràcies als cristians d’altres Esglésies i comunions cristianes que s’han compromès en aquest camí al costat de l’Església catòlica.”

Segons aquesta jove, “hem estat testimonis d’una creativitat vivificant per la manera amb la qual els equips sinodals han escoltat i comunicat la veu de tots, especialment la dels més pobres i la d’aquells que viuen a les perifèries”.

La participació activa i l’agraïment expressat per l’Agata reflecteixen l’esperit col·laboratiu i solidari que ha caracteritzat aquest procés sinodal. Destacant la importància d’escoltar totes les veus, especialment les dels més marginats, l’Agata subratlla la vitalitat i la vitalització que ha resultat d’aquest esforç conjunt.

Església sinodal i unificadora

El Tilen, d’Eslovènia, participant actiu en el procés sinodal, comparteix la seva reflexió sobre la importància de la sinodalitat en la vida de l’Església: “Aquest procés d’escolta ens ha donat l’oportunitat de contemplar realment l’acció de l’Esperit present en la diversitat de les Esglésies locals.”

Com destaca aquest jove, “som més profundament conscients del desafiament que representa el fet de caminar junts en la diversitat i deixar-se conduir per l’Esperit. Ens comprometem a créixer per esdevenir encara més una Església de l’escolta, de la trobada i del diàleg, amb la finalitat d’irradiar la comunió i ser cada vegada més un signe i un instrument d’unitat de tota la humanitat”.

El Tilen destaca la riquesa espiritual que emergeix de la diversitat de les Esglésies locals, reconeixent el paper vital de l’Esperit Sant en aquest procés.

Així mateix, aquest jove subratlla que una Església sinodal té la capacitat de manejar tensions i diferències sense ser-ne engolida, fent servir aquests reptes com a catalitzadors per a una comprensió i vivència més profunda de la comunió, la participació i la missió.

Això, alhora, permet a l’Església guarir ferides i reconciliar la seva memòria, encarnant així plenament la seva vocació d’unitat.