Som treballadors d’una vinya que Déu ha plantat. Som una plantació que demana constant purificació, renovació, posada al dia. Per això, parlar de “vinya” és parlar de “fruits” i, en conseqüència parlar de “vinyaters” que, en bona part, tenen la responsabilitat dels resultats. Tanmateix, hi ha una cosa anterior a tot això, més ben dit, hi ha Algú que estima i cuida aquesta vinya amb entranyable sol·licitud. El problema apareix quan no s’estima aquesta vinya, caient en la deslleialtat i no es reconeix la predilecció que se li ha demostrat.

Hi ha una pregunta de Jesús molt directa: què farà l’amo de la vinya amb els vinyaters infidels? I respon: “Passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema.” Rebuig de Déu, rebuig de Jesús. El rebuig és possible, ha existit i segueix existint. El cert és que ja no es tracta només de rebutjar Déu i el seu Fill Jesús, sinó tots aquells amb qui s’identifica: “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, m’ho fèieu a mi… tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, m’ho negàveu a mi” (cf. Mateu 25,40.45).

Hi ha hagut un rebuig, certament, però Déu respon allargant la mà i oferint una nova oportunitat per treballar a la vinya. Aquesta crida és universal. Som l’Església del Ressuscitat i qualsevol persona és cridada a ser-hi. Heus ací el “miracle” d’una presència cridada a ser signe viu d’Aquell que ens ha estimat primer. Conegut o no, Crist és aquí, en cadascú, pel seu Esperit. Es troba tan unit a nosaltres que roman en nosaltres, fem-li confiança! Hi és, és la pedra que corona l’edifici, el qui dona sentit i consistència a tot l’edifici de pedres vives que és l’Església.