La litúrgia cristiana ha heretat les grans solemnitats jueves, Pasqua i Pentecosta, i les ha enriquit amb la novetat de l’esdeveniment de Crist. Únicament la festa dels Tabernacles (Sucot), que té lloc cada any a començaments de la tardor, no ha entrat dins la litúrgia cristiana. Encara que la festa dels Tabernacles no s’hagi prolongat dins de la nostra litúrgia, és una figura important de les realitats cristianes.

Per als nostres germans grans, la festa consisteix a construir cabanyelles i viure-hi durant set dies per recordar les tendes de l’estada del poble al desert (cf. Lv 23,29-43). L’habitació del poble en tendes al desert esdevé figura de les realitats escatològiques, imatge de les cabanes on els justos habitaran en el futur dels temps messiànics: “El meu poble viurà en un estatge de pau, en indrets segurs i de repòs tranquil” (cf. Is 32,18).

En la Transfiguració del Senyor trobem una escena explícita de la festa dels Tabernacles. Pere proposa construir al Senyor tres cabanes, una per a ells, una per a Moisès i una altra per a Elies. Això vol dir que els temps messiànics ja han arribat amb Jesús, perquè els justos habitaran en cabanes. L’expressió de Pere: “És bo que estiguem aquí”, és l’expressió del repòs, de l’anapausis escatològica. És l’expressió de la felicitat de què gaudirem en la vida futura del Cel, quan viurem en els tabernacles eterns en presència de Jesús i de tots els justos.