Aquest matí m’ha arribat la notícia del traspàs de Mn. Josep M. Alimbau. El primer que he pensat és en la seva capacitat comunicadora. La paraula sempre ha estat per a mi un eina importantíssima per difondre la veritat, per comunicar-nos i ensenyar, educar, informar. I Josep Maria Alimbau va ser sempre un bon i gran comunicador: de paraula —a Ràdio Barcelona— i amb els seus  escrits, setmanalment durant molts anys a Catalunya Cristiana i en un munt de llibres.

Jo vaig tenir la sort de ser la seva editora —a STJ—  durant anys de molts dels seus llibres i creadora, amb ell, de la col·lecció “Paraules per a…” que van fer tant de bé. Era molt estimat de la gent senzilla i els seus lectors habituals.

Un homenet sense més recursos, que vivia de la beneficència, se sentia feliç d’una petita tasca que acostumava a portar a terme cada setmana. Conscient de la bonhomia d’aquell capellà-amic, anava a demanar-li uns quants exemplars del Full dominical en el qual ell escrivia, i es dedicava a donar-lo al seus amics i amigues “d’Església”, entre els quals em comptava a mi. Jo li agraïa molt el detall, malgrat que ja el tenia, el Full, per una altra banda, perquè em semblava un detall d’amic i admirador de Mossèn Alimbau, com tots li dèiem.

En diverses ocasions aquest gran comunicador d’Església em va trucar per entrevistar-me a Ràdio Barcelona,  on podia fer servir aquell mitjà de comunicació com a plataforma per parlar dels “últims”, els marginats que no tenen veu però que algú els ha de fer visibles d’alguna manera i aquesta era una de les principals.

Des d’aquestes línies i en nom de Mossèn Peio Sánchez, Mossèn Xavier  Morlans i de mi mateixa, vull agrair l’ajut que, des del començament de l’Hospital de Campanya de Santa Anna, ens ha estat prestant amb la seva captació d’almoines des de la ràdio, cosa que sempre ha fet en favor dels més desvalguts.

Descansi en pau el nostre estimat germà, un mossèn que deixarà petjada de bonhomia i servei senzill a la diòcesi de Barcelona i al món editorial català.