El cap de setmana del 14 i 15 d’octubre Tarragona acull la XV Trobada Nacional de la Divina Misericòrdia amb el lema “La Divina Misericòrdia en el primer anunci”. Parlem sobre aquestes jornades amb el seu coordinador, Mn. Joaquim Fortuny, prior de Reus.
Aquesta trobada és l’edició XV, una xifra rodona, quins seran els aspectes més destacats d’aquesta trobada nacional?
Els aspectes destacats de les jornades d’aquest any es desprenen del lema que s’hi ha posat: “La Divina Misericòrdia en el primer anunci.” La situació actual de l’Església a casa nostra demana una nova evangelització i els bisbes han assenyalat el treball del “Primer anunci” com a tasca que ha de tenir una prioritat en l’acció evangelitzadora de totes les diòcesis.
En aquesta trobada es pretén remar sinodalment amb tots els estaments i departaments de l’Església per tirar endavant aquesta escomesa. Així, les dues conferències que es pronunciaran en la trobada seran Divina Misericòrdia i corresponsabilitat dels laics en el servei a l’Església i al món i La Divina Misericòrdia en el Primer Anunci.
Quina és la història de la Divina Misericòrdia a Catalunya? Com arriba la devoció a la nostra terra?
El missatge de la Divina Misericòrdia té les arrels a Polònia, i s’estén arreu del món. Són fruit d’unes revelacions particulars de Jesús a santa Faustina el 22 de febrer del 1931, tot i que la divulgació d’aquest missatge va ser uns anys més tard.
Barcelona ha estat centre important de difusió tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. La divulgació d’un butlletí trimestral informant dels llocs de culte, celebracions, material i del missatge arribava a moltes persones de diferents llocs. Les estampes amb la imatge de Jesús misericordiós, com el va veure santa Faustina, i un petit resum del seu significat es repartiren amb profusió a molts llocs. La celebració de la festa, instituïda per sant Joan Pau II per a tota l’Església el 30 d’abril de l’any 2000 en l’avinentesa de la canonització de santa Faustina Kovalska, ja se celebrava de manera no oficial molts anys abans. Val a dir que el VI encontre Nacional es va fer al temple de la Sagrada Família de Barcelona el novembre del 2012, en un format més senzill que l’actual, va tenir una participació considerable de persones d’arreu.
Els diferents grups i apostolats a Catalunya es van anar creant a través de laics que van cercar les parròquies per iniciar la devoció i difondre el missatge de l’amor misericordiós. A Tarragona el P. Bonaventura Rosell, caputxí, va ser un gran difusor com testimonien moltes persones que el van conèixer.
“Els diferents grups i apostolats a Catalunya es van anar creant a través de laics que van cercar les parròquies per iniciar la devoció i difondre el missatge de l’amor misericordiós”
A Tarragona, com és la vivència de la Divina Misericòrdia?
A Tarragona la vivència de la Divina Misericòrdia des que va iniciar-se l’any 1999, ara fa 24 anys, a la parròquia de Sant Pere Apòstol del barri pescador del Serrallo, amb Mn. Josep Maria Ferrer Castelló com a rector, ha estat constant i ininterrompuda exceptuant el temps de la pandèmia, fidel al missatge de Jesús recollit en el diari espiritual de santa Faustina, amb la celebració dels primers divendres de mes, difonent el missatge de l’oferiment d’amor i perdó de Jesús a tota la humanitat, animant a tenir a les llars la imatge de la Divina Misericòrdia, promovent la pràctica del res del rosari o coroneta de la Divina Misericòrdia, preparant la festa del segon diumenge de Pasqua amb la invitació a gaudir del sagrament de la reconciliació amb un bon grup de mossens que es posen a disposició dels fidels per oferir aquest ministeri del perdó, manera eminent de palesar la misericòrdia de Déu i que, des de l’any jubilar de Sant Fructuós (2008) se celebra a la catedral basílica de Tarragona, presidint l’Eucaristia el Sr. Arquebisbe. Participant també en els dos Congressos Nacionals organitzats per la CEE i en trobades nacionals de les que, juntament amb Lleida i Sant Sebastià, Tarragona vam ser promotors els primers anys.
Es va sol·licitar una relíquia de santa Faustina per part del grup de Tarragona. La van concedir i fou recollida en la peregrinació a Polònia organitzada des de l’apostolat de Barcelona el 2003, també es va portar una relíquia per Lleida. L’equip de Tarragona distribueix material divulgatiu: libres, estampes, làmines, etc.
Podem parlar de fruits d’aquesta devoció?
Val la pena destacar que un dels fruits d’aquesta devoció ha estat la potenciació de l’adoració al Santíssim Sagrament, arribant a crear una capella d’Adoració Perpètua a Tarragona a l’església de Sant Antoni de Pàdua (Rambla Nova, 105), on diàriament es resa la coroneta, es pot accedir al sagrament de la reconciliació i participar en l’Eucaristia. En aquesta església es troba la imatge en relleu de la Divina Misericòrdia, en fusta policromada, de l’escultor Joan Montero, beneïda el dia 23 abril del 2022 en l’Eucaristia de la festa. L’equip promotor viu amb goig les experiències i testimonis de tantes persones que manifesten que tot això els ha fet molt bé, i agraeixen a Déu poder ser instruments, malgrat la feblesa humana, de poder ser difusors d’aquest missatge pel món actual: “La humanitat no trobarà la pau fins que no s’adreci amb confiança a la meva Misericòrdia.”
Els darrers Papes insisteixen molt en la “misericòrdia”… per què costa que aquesta paraula formi part del dia a dia de la vida de molts cristians?
Els darrers Papes han insistit en la necessitat de la misericòrdia probablement perquè ens hem tornat molt racionals, amb un estricte sentit de la justícia i de vegades amb “cors de pedra” com diu el profeta, en lloc de “cors de carn”: amorosos, comprensius, que ho dispensen tot, que no tenen enveja, servicials, amb gran amor a la veritat… (Cf. 1Co 13,4-7).
“Ens hem tornat molt racionals, amb un estricte sentit de la justícia i de vegades amb ‘cors de pedra’ com diu el profeta, en lloc de ‘cors de carn’”
El papa Francesc fa una exposició preciosa en la butlla d’indicció de l’any de la Misericòrdia Misericordiae vultus, que us recomano tornar a llegir. No la podem passar per alt. Em permeto posar-vos el primer punt de la butlla: “Jesucrist és el rostre de la misericòrdia del Pare. El misteri de la fe cristiana sembla trobar la seva síntesi en aquesta paraula. S’ha tornat viva, visible i ha aconseguit el seu cim en Jesús de Natzaret. El Pare, ‘ric de misericòrdia’ (Ef 2,4), després d’haver revelat el seu nom a Moisès com a ‘Déu compassiu i misericordiós, lent en la ira, i pròdig en amor i fidelitat’ (Ex 34,6) no ha cessat de donar a conèixer de diverses maneres i en molts moments de la història la seva natura divina. En la ‘plenitud del temps’ (Ga 4,4), quan tot estava disposat segons el seu pla de salvació, Ell va enviar el seu Fill nascut de la Verge Maria per revelar-nos de manera definitiva el seu amor. Qui el veu a Ell veu el Pare (cf. Jn 14,9). Jesús de Natzaret amb la seva paraula, amb els seus gestos i amb tota la seva persona revela la misericòrdia de Déu” (Misericordiae vultus, 1).
Quin és el missatge de la Divina Misericòrdia per als homes i dones del segle XXI?
El missatge de la Divina Misericòrdia és actualíssim. El segle XXI que estem vivint, tot i els avanços tecnològics i en tants camps de les ciències i de tantes disciplines, està marcat per moltes mancances que suposen un patiment per a moltes persones del nostre món. Per esmentar-ne algunes: la pobresa real de moltes famílies, la soledat de tants, la immigració en situacions inhumanes, la fam d’aliments, de cultura, de sanitat; el creixement de la drogoaddicció, la violència de gènere, la violència en general, l’atemptat contra la vida en els seus inicis amb l’avortament i la promoció de l’eutanàsia, les injustícies laborals, el menysteniment de la castedat i la puresa, les guerres cruels, no diguem la malaltia, els conflictes matrimonials i familiars i un llarg etcètera.
“Ell és Misericòrdia i no vol altra cosa sinó que ens convertim i visquem una vida plena i bona, de felicitat i de pau”
Per què passa tot això? Jo no tinc la resposta. Estudis destacats que parlen d’aquestes qüestions i intenten donar llum n’hi ha a bastament, com també hi ha institucions tant humanitàries com d’Església que posen el seu granet de sorra per alleujar aquestes situacions de patiment. La meva reflexió és: si visquéssim tots l’ensenyament de Jesús, “Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”, no tindríem llista de patiments. Malauradament el pecat original ens va marcar i per fer el bé hem de lluitar. El missatge de la Divina Misericòrdia ve a dir-nos que no estem sols, que Nostre Senyor és amb nosaltres, que si el deixem ens renovarà el cor i ens farà capaços d’estimar com Ell estima. Que si ens afeixuga el nostre passat, en Ell podem descansar: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats”, i en Ell trobarem el perdó i la pau, perquè Ell és Misericòrdia i no vol altra cosa sinó que ens convertim i visquem una vida plena i bona, de felicitat i de pau.
