En la majestuosa aula Pau VI, el papa Francesc ha iniciat la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes amb una catequesi molt bonica sobre el protagonisme de l’Esperit Sant al Sínode.
Per això, el Sant Pare ha proposat una antologia de textos patrístics de sant Basili Magne que parlen sobre l’Esperit Sant. Tots els participants del Sínode han de llegir, pregar i reflexionar aquests textos, per deixar que l’Esperit sigui el veritable protagonista de la vida eclesial, de manera que el pla de salvació per a la família humana es compleixi per la gràcia de l’Esperit.
El Papa ha posat en relleu que l’Esperit Sant desencadena un dinamisme profund i variat en la comunitat eclesial, a partit del “bullici” de la Pentecosta.
L’Esperit Sant és el compositor harmònic de la història de la salvació: harmonia no significa síntesi, sinó vincle de comunió entre parts dissímils. La creació és el resultat d’aquesta harmonia de les diferències.
PAPA FRANCESC
“Si en aquest Sínode acabem amb una declaració tota igual, l’Esperit no hi serà, se n’haurà quedat fora… l’Església és una harmonia única de veus”
El Pontífex ha recordat que cada comunitat cristiana i cada persona té la seva particularitat, i que “aquestes particularitats són inserides en la simfonia de l’Església i aquesta simfonia la fa l’Esperit, nosaltres no podem fer-la. No som un parlament, no som les Nacions Unides, som una altra cosa”.
El Sant Pare ha explicat que en el relat del bon samarità l’acció consoladora de l’Esperit Sant està representada per l’amo de l’alberg, a qui se li confia l’home que ha estat víctima dels lladres.
El Papa ha tancat el seu discurs demanant als comunicadors socials i periodistes que reflecteixin en els seus informes la vida en l’Esperit Sant i que ajudin a transmetre la importància de la prioritat de l’escolta sobre la parla.
Les paraules buides entristeixen l’Esperit i, d’alguna manera, són impròpies de la vocació d’informar i comunicar. Per això, ha fet una crida als periodistes a practicar una ascesi sana de la paraula, “un cert dejuni de la paraula pública”, perquè la comunicació reflecteixi la vida en l’Esperit Sant.
Segons Francesc, una de les coses que entristeixen l’Esperit Sant “són les paraules buides, les paraules mundanes, les murmuracions. És una malaltia molt comuna entre nosaltres”.
Per al Papa, si no “permetem que Ell ens curi d’aquesta malaltia, difícilment un camí sinodal no serà bo. Si no estàs d’acord amb el que diu aquell bisbe o aquella religiosa o aquell laic, digues-li-ho a la cara. Per això és un Sínode. Per dir la veritat, no per murmurar per sota la taula”.
Amb aquestes paraules el papa Francesc ha iniciat un Sínode que promet ser un temps de profunda reflexió i discerniment, guiats per l’Esperit Sant, en el camí cap a una Església més sinodal i harmoniosa.
