Els primers testimonis del Sínode dels bisbes, que se celebra a Roma del 3 al 28 d’octubre, han mostrat els fruits d’escoltar i valorar les persones que no tenen veu a l’Església. Es tracta d’una experiència de comunió i sinodalitat que cerca respondre els reptes del món actual amb un llenguatge comprensible i proper.

El dia d’ahir s’han compartit les primeres experiències pastorals, on s’ha destacat la necessitat de parlar amb un llenguatge que entengui la gent, que no sigui llenguatge de teòlegs, sinó de pastors que acompanyen les seves ovelles.

També s’ha assenyalat com el Sínode ha despertat l’interès i l’esperança de molts fidels que s’havien allunyat de l’Església, gràcies al rostre amable que els mostra. Es tracta d’una oportunitat per renovar la missió evangelitzadora de l’Església, seguint l’exemple del papa Francesc, que ha convocat aquest Sínode per escoltar la veu de Déu en el poble de Déu.

L’Església Migrant al Golf Aràbic, formada per catòlics de diferents països que viuen i treballen en aquesta regió, ha participat activament en el procés d’escolta del Sínode dels Bisbes sobre la sinodalitat.

El pare Mathew Thomas, coordinador de l’Església Migrant, ha compartit alguns testimonis de com aquest procés ha estat una oportunitat de renovació i comunió per a la seva comunitat.

“Una de les respostes més poderoses va venir dels infants i adolescents. Els adolescents són més conscients del que passa a l’Església i molts d’ells van compartir els seus somnis de veure un nou rostre de l’Església, més estimat i respectat al món”, va dir el pare Thomas.

També s’hi van fer esforços especials per arribar als qui no tenen veu. Una gran part dels migrants al Golf són treballadors de la construcció, que viuen en campaments laborals, treballant 10-12 hores al dia durant sis dies a la setmana. El ministeri d’abast de Jesús Youth va ser l’encarregat d’arribar a les persones als campaments laborals, els pescadors i les persones que havien abandonat la fe catòlica. I les persones estaven felices que l’Església prengués la iniciativa d’escoltar-los.

El Ministeri Samarità, una ala caritativa de l’Església, va tenir la tasca d’arribar a les treballadores domèstiques i a algunes de les persones que van ser alliberades de la presó. Va poder reunir-se amb unes 80 persones i obtenir els seus comentaris.

El procés d’escolta del Sínode també va ser un procés de guarició per a moltes persones. La comunitat de pescadors que els joves voluntaris havien visitat, al començament no n’era receptiva. Ells s’havien allunyat de tota activitat de l’Església en els darrers tres anys. La insistència i la proximitat que van tenir els joves amb la seva iniciativa ha estat la causa que ells compartissin els seus sentiments i opinions i ara hagin tornat al si de l’Església.

“La gent està genuïnament feliç d’haver estat part d’aquest procés sinodal i per l’oportunitat que van tenir d’obrir els seus cors lliurement i valentament. Sento que estem començant a veure un nou rostre de l’Església”, va afirmar el pare Thomas.

L’Església Migrant al Golf Aràbic continuarà participant en el camí sinodal, tot aportant la seva riquesa i diversitat a la comunió eclesial universal.

Testimoni sobre el camí sinodal

Un segon testimoni va ser el de Mons. Grzegorz Ryś, arquebisbe de Łódź, qui va compartir les seves reflexions sobre el camí sinodal que ha viscut a la seva diòcesi. La diòcesi de Łódź, amb 1.3 milions de catòlics i 219 parròquies, es va embarcar en el Sínode de la Sinodalitat, aplegant al voltant de 7.000 persones, distribuïdes en 300 grups sinodals. Tot i que alguns puguin considerar aquest número gran, Mons. Ryś subratlla que el més important no són els números en si mateixos, sinó la trobada genuïna entre les persones.

Durant el Sínode, es va decidir no publicar qüestionaris, amb l’objectiu de fomentar la trobada cara a cara. Això es va enfrontar amb dificultats a causa de la pandèmia, i ha portat a organitzar els últims grups de manera virtual. Això no obstant, tots els grups van esdevenir espais d’unitat enmig d’una rica diversitat.

En el testimoni dels participants molts van expressar que era la primera vegada que tenien l’oportunitat de parlar a l’Església i se sentien escoltats. Altres va compartir el seu temor i els seus dubtes, però també el seu desig de confiar i contribuir.

Mons. Ryś també va tractar dos moments específics que van deixar una impressió duradora en la seva memòria. El primer es va centrar en la relació entre la sinodalitat i la dimensió jeràrquica de l’Església. Es va desmuntar el temor que la sinodalitat pogués afeblir l’estructura jeràrquica, emfatitzant que la vertadera preocupació rau en la formació permanent i l’autenticitat dels líders espirituals. El segon moment va subratllar la connexió entre la sinodalitat i l’evangelització. S’hi va emfatitzar que sense una sinodalitat àmplia, és difícil dur l’Evangeli a la societat i nodrir la fe dels fidels. La seva reflexió va ser una crida a portar l’Evangeli a tota la comunitat, especialment a aquells que no acudeixen regularment a les esglésies, un grup que representa el 80% de la població.

Un dels moments crítics del Sínode va sorgir en abordar el tema de la vida familiar: “El primer senyal d’alarma em va arribar quan algú a l’aula sinodal va començar a parlar sobre la vida interior trinitària de Déu com el patró més important de la vertadera vida familiar… Vaig començar a pensar, però: qui és realment capaç d’entendre aquesta idea? Qui se sentirà atret i convidat per aquesta proclamació?”

Sortosament, es va comptar amb la participació de famílies en situacions considerades “irregulars”, algunes amb membres que no practicaven regularment la fe. Un d’ells, que no assistia a missa i no es confessava des de fa vint anys, va prendre la paraula al final de la sessió i va expressar la seva dificultat per comprendre allò exposat. Aquest moment va revelar la necessitat d’adaptar el missatge per arribar a tothom. “Així és com té lloc la benedicció! Així és com opera l’Esperit Sant!”

L’arquebisbe va destacar la bretxa existent entre aquells ja involucrats a l’Església i aquells batejats que viuen al món sense una participació activa. Va subratllar que la sinodalitat àmplia és essencial per tancar aquesta bretxa i proporcionar el llenguatge necessari per a l’evangelització.