“Perdona, hi ha una pastera enfonsant-se.” L’entrevista a Helena Maleno Garzón (El Ejido, 1970) s’interromp per deixar pas a una conversa en francès entre l’activista i un dels ocupants d’una embarcació amb dificultats en un punt indeterminat del Mediterrani. Són 70 persones marroquines i subsaharianes, entre les quals 10 dones i 5 nadons. Maleno pregunta i assessora amb determinació, demana ajuda a altres col·laboradors i reprèn el fil de la conversa amb el nostre setmanari allà on l’havíem deixat. És el dia a dia d’aquesta periodista el mòbil de la qual és un salvavides per a nàufrags, fundadora de Ca-minando Fronteras, una xarxa formada pels mateixos migrants, personal sanitari, treballadors socials, educadors, advocats. En haver estat expulsada del Marroc el 2021, després de més de 20 anys vivint a Tànger, treballa des d’Espanya a banda i banda de la frontera allà on se la necessiti.

“El règim de fronteres és un dels grans negocis del segle XXI: les màfies, les fàbriques d’armament i les empreses de control migratori es retroalimenten entre si”, denuncia l’activista.