Aquesta és una frase bastant recurrent en aquests últims temps, més encara després d’haver patit la pandèmia i el confinament del Covid-19. En aquells temps, en els quals no es podia sortir de casa, la missa retransmesa pels mitjans de comunicació social van ser un gran ajut per a molts cristians i cristianes que no podien assistir lògicament a missa a les esglésies. Veure la missa per televisió, per exemple, era quelcom justificat, donada la impossibilitat de poder desplaçar-se a una església, ja que hi havia el confinament dins l’estat d’alarma.
El problema rau després d’aquest confinament. Hem pogut copsar en moltes comunitats que hi ha gent que ja no ve presencialment a missa, i que, en preguntar-los, ens responen que ja la miren per la televisió, perquè els és més còmode, el mossèn predica molt bé i així mentrestant poden aprofitar el temps i fer altres coses alhora.
Però aquesta és una pràctica errònia i una falta, ja que si no és per una causa justificada, no serveix veure la missa per televisió, és a dir, que no es compleix el precepte dominical. Ja el Catecisme de l’Església catòlica ens recorda en el número 2181 que els qui de manera deliberada falten a l’obligació de la missa —presencialment, és clar— cometen un pecat greu. El precepte és assistir presencialment a missa, amb tota la comunitat reunida i presidida pel seu pastor.
El fet de mirar la missa per televisió i complir amb el precepte és quan hi ha una causa que excusi aquesta presència, però ha de ser una causa greu, un impediment. Per exemple: les persones malaltes que no poden sortir de casa, algú que ha de fer un viatge i no té temps per anar a missa, viure lluny d’una església i estar mancat de transport o d’alguna persona que la pugui acompanyar —pensem en pobles petits i més o menys aïllats— o bé persones que cuiden malalts i no poden deixar-los sols. És aleshores quan és vàlid seguir la missa per la televisió, però això sí també: cal estar atents, participar-hi com si estiguéssim al temple físicament i no fer altres coses —com cuinar, rentar, etc.
Mirem de dedicar aquest temps preuat al Senyor, assistint en persona al temple, a lloar Déu, celebrar el Misteri Pasqual i tornar a casa renovats i saciats amb la Paraula de la Vida i amb el Cos i la Sang del Senyor.